‘Agotados de esperar el fin’
Warner Music, 1984
Ilegales són sense discussió un dels grans grups de la història del rock espanyol. Aquest Agotados de esperar el fin, de 1984, va ser el seu segon disc de llarga durada i possiblement el millor. Si més no, el més famós. Fa uns quants mesos es va reeditar millorant el so de l’original. Val la pena anar-lo a comprar ara mateix. Una proposta salvatge de Jorge Martínez, el cantant, guitarrista, compositor i cara visible del grup. Només pels títols de les cançons ja et venen ganes d’escoltar el disc, però a més hi ha unes guitarres que sonen de meravella i unes lletres que no et deixen indiferent. D’entre les 12 cançons destaquen la inicial, “África paga”, una mena de blues; l’homònima “Agotados d’esperar el fin”, amb aires de punk; la que va triomfar més, “Soy un macarra”, amb frases com aquesta: “Soy un macarra, soy un hortera, voy a toda hostia por la carretera”; “Odio los pasodobles”, que tot i això no impedeix que comenci com un pasdoble, i la salvatge “Destruye”. Però n’hi podríem afegir d’altres, com “La chica del club de golf” o “Stick de hoquei”. Sempre amb aquesta barreja de mala llet i d’humor a les lletres i la força del rock de debò, sense enganys. Ah, i la portada és força al·lucinant. Han passat 40 anys des d’aquest disc i Ilegales continuen al peu del canó. L’últim disc, La lucha por la vida, de 2022, és molt bo. I els seus directes, també.
