‘The Lonesome Jubilee’
Mercury, 1987
John Mellencamp va començar a gravar discos a mitjans dels anys setanta dient-se John Cougar. I a mitjans de la dècada següent, va decidir dir-se John Mellencamp, tot i que ja tenia èxit. Canviar-se de nom a mig fer és un fet insòlit en el món del rock. Aquest The Lonesome Jubilee és el seu novè disc i probablement el millor dels 29 que ha gravat fins ara. En aquest disc, abandona una mica el so típic dels Rolling Stone que el caracteritzava, molt rocker i potent, i hi afegeix instruments com un violí, un acordió i guitarres acústiques i la cosa sona més folk que mai, però sense oblidar el rock fort en molts moments. És un àlbum conceptual: més o menys totes les cançons parlen dels marginats, de la classe obrera i de com de dura és la vida per a molta gent. No és gens optimista. Tots els temes, per descomptat, són de Mellencamp, lletra i música. El disc s’obre amb un dels millors, “Paper in Fire”, que més o menys anuncia de què anirà el disc: una melodia enganxosa, protagonisme del violí i la bateria en primer pla marcant el ritme. També estan molt bé “Check It Out”, amb la veu encantadora de Crystal Taliefero fent els cors, i “Cherry Bomb”, que va tenir un gran èxit com a single. En alguns moments, la presència intensa del violí, que toca Lisa Germano, fa que la cosa tiri a country. Mellencamp continua actiu. De fet, només té 73 anys, jove, si el comparem amb altres figures del rock.
