‘Bruixes i maduixes’ CBS, 1980
Marina Rossell va començar a cantar professionalment fa mig segle fent de telonera de patums de la cançó com Lluís Llach, Ovidi Montllor o Maria del Mar Bonet. Amb Llach hi va fer una bona amistat i fins i tot va ser ell qui es va encarregar de produir-li el primer LP, Si volíeu escoltar (1976). I el 1980, després de fer el salt a la popularitat sobretot amb La gavina (1978), va publicar Bruixes i maduixes, que es va considerar Millor Disc Català de l’any i que a més és un dels primers àlbums de la història de la música nostrada només fet per dones. Rossell posa música a versos de Montserrat Roig a “Morir a Ravensbrück”; de Maria Mercè Marçal a “Cançó de camí” i “Aquest mirall”; de Maria Aurèlia Capmany a “Soc una dona”; de Marta Pesarrodona a “Voldria”, i de Teresa d’Arenys a la peça “Lluna de llana”, que obre el disc. I en totes les cançons se’n surt airosa amb una producció de luxe i una nòmina de músics col·laboradors espectacular amb noms com Marcel Casellas, Jordi Fàbregas, Eliseo Parra o Xavier Batllés. Com a curiositat cal remarcar l’aparició del cantant espanyol Manzanita a l’havanera “Petenera de la mar”. I la portada no enganya. Marina, l’any 80, era així. Innocent però forta, fràgil però intensa… i tot amb una veu, un timbre i una personalitat impressionant de la qual per sort encara seguim gaudint. Llarga vida!
