‘Abbatoir Blues/The Lyre of Orpheus’ Epitaph, 2004
Dos discos al preu d’un en una capseta la mar de maca. 17 cançons i prop d’una hora i mitja de música. El 2004, Nick Cave i els seus Bad Seeds (‘males llavors’) es va despenjar amb aquesta obra sorprenent, trencant amb els tres discos anteriors, tan intimistes i melòdics. Abbatoir Blues és senzillament un disc de rock, en alguns moments passat de rosca. The Lyre of Orpheus és més calmat i en moltes peces tirant cap al gòspel. De fet, en un i altre disc hi ha una profusió de cors a càrrec del London Community Gospel Choir.
Després de més de 20 anys gravant discos, Cave demostrava que continuava en plenes facultats creatives. I el 2025 continua igual. Abbatoir Blues comença amb un cop de puny a la panxa: “Get Ready for Love” i a partir d’aquí el ritme no baixa, amb temes com “Cannibal’s Hymn”, “There She Goes, My Beautiful World” o “Nature Boy”. I a The Lyre of Orpheus Nick Cave y la seva banda descansen una mica i ofereixen temes més reposats, alguns de preciosos, com la poètica “Breathless”, o una mena de vals country, “Babe You Turn Me On”. I tot plegat s’acaba amb dues cançons que les podríem qualificar de gòspel tranquil i que et transporten al cel: “Carry Me” i, sobretot, “Oh Children”. Els dos discos es van gravar en només dues setmanes, cosa que sembla mentida. Això sí, els Bad Seeds en plena forma. I aquí tenen un bon repertori per demostrar la seva qualitat.
