‘Horses’
Arista Records, 197
El 10 de novembre farà mig segle del debut discogràfic de Patti Smith amb un àlbum antològic on va aconseguir casar com ningú el món de la poesia i el rock’n’roll. Tot va començar uns anys abans amb una poetessa enamorada del rock que per fer els seus primers recitals va fitxar Lenny Kaye per tal que l’acompanyés amb la guitarra elèctrica formant un duet únic i original. I com que aquell invent funcionava, aviat van decidir formar una banda i gravar un disc que s’obria amb Gloria, una versió de Van Morrison –escrita pel grup Them– que Smith va fer seva donant-li un nou significat. “Jesus died for somebody sins, but not mine (Jesús va morir pels pecats d’algú però no pas els meus)”, així començava una peça que ja és eterna al costat d’altres tracks com Redondo Beach, Free Money o Kimberly, inspirats en la família de Smith, o d’altres com Break It Up o Elegie, que parlen dels seus ídols.
Al disc hi ha vuit cançons i totes són imprescindibles. Per cert, la portada és una fotografia feta per Robert Mapplethorpe amb llum natural i sense trampes ni cartrons. La companyia discogràfica, però, hi va voler fer uns quants retocs i sobretot volia fer desaparèixer el petit bigotet de Smith. Ella, però, s’hi va negar en rodó amb la mateixa actitud i seguretat que encara transmet avui als 78 anys a dalt dels escenaris. El setembre passat, per exemple, encara la vam poder veure en bona forma omplint dues vegades l’Auditori de Girona.
