‘Casafont’
Picap, 1999
Roger Mas és una de les grans patums de la música nostrada actual. La seva consolidació com a cantautor de primera divisió, però, no va arribar fins al 1999 amb Casafont, un disc de cançó d’autor de regust hippy amb peces brillants que de seguida es van guanyar l’eternitat com “Còpula de cadàvers” o “El diable, la princesa i jo”. Abans de tot això, però, Mas ja tenia una història a les espatlles. Quan encara era adolescent tocava al grup de rock de Solsona Pellofes Radioactives, que va cofundar el 1993. La faceta de rocker la combinava amb la de cantautor i el 1996, amb 21 anyets acabats de fer, va guanyar en solitari el concurs Èxit de Catalunya Ràdio i TV3 gràcies a la cançó Llums de colors. Aquest guardó va fer que aparqués la carrera rockera i li va obrir les portes per publicar un primer disc, Les flors del somni (1997), que ja va ser una grata sorpresa. A Casafont, però, la sorpresa es va confirmar. Mas no era una anècdota sinó un musicàs amb un gran món interior, una personalitat brutal i molt de talent tenyit de Jaume Sisa i sobretot Pau Riba. I a partir de Casafont ja no ha deixat de créixer fins aquest 2024, en què ha reaparegut al costat de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona per parir Vol. 2, un dels millors discos de cançó i folk que s’han editat darrerament a Europa. El Llach del segle XXI.
