‘Fly by Night’ Mercury, 1975
Aquest 2025 fa cinc anys de la mort de Neil Peart, un dels bateries més rellevants de la història del rock que fa mig segle es va afegir als Rush per gravar el seu segon disc, l’etern Fly by Night. La banda canadenca, que havia nascut gràcies a l’amistat del cantant Geddy Lee i el guitarrista Alex Lifeson (tots dos, per cert, fills d’immigrants europeus –Lee, de pares jueus que havien sobreviscut a l’Holocaust i Lifeson, de l’antiga Iugoslàvia–), va fer un salt qualitatiu important amb un disc on Neal ja va demostrar que no només tenia talent per la bateria sinó també per escriure.
L’àlbum arrenca amb la frenètica “Anthem”, títol d’una novel·la d’Ayn Rand, referent de Peart. En un dels versos canten “Live for yourself, there’s no one else more worth living for” (“Viu per tu mateix, no hi ha ningú més per qui valgui la pena viure”) i s’ho van agafar al peu de la lletra. Rush sempre van fer les coses per ells passant dels dictats de les discogràfiques i de modes. Ho van fer en aquest àlbum i en tots els que vindrien al darrere.
Al disc també hi ha “Beneath, Between and Behind”, una història èpica i poètica executada amb gran precisió tècnica, i peces com “By-Tor and the Snow Dog”, que amb vuit minuts i mig ja deixava entreveure per on anirien en treballs posteriors. Amb alts i baixos, la banda canadenca va anar tirant fins ben entrat el segle XXI. Amb la mort de Peart, però, Alex i Geddy van anunciar que Rush s’havia acabat. La seva amistat, però, encara perdura.
