‘Visca la llibertat’ Drac/Virgin, 2000
De Sises, resumint, podríem dir que n’hi ha tres. El primer va de 1968 fins a mitjans dels anys 80 i és el Sisa del Qualsevol nit pot sortir el sol o de La nit de Sant Joan al costat de Dagoll Dagom. El 1985 comença el segon Sisa. Bé, ara deixa de dir-se Sisa, es fa dir Ricardo Solfa, se’n va a viure a Madrid i canta en castellà. Aquesta segona etapa acaba a finals dels anys 90, i l’any 2000 podríem dir que comença el tercer Sisa amb la publicació de Visca la llibertat, un discàs de retorn que és una autèntica joia i que el cantautor galàctic va gravar acompanyat del nord-català Pascal Comelade. L’àlbum s’enceta amb “Tornar a cantar”, amb un aire molt autobiogràfic, i segueix amb “Boletaires”, “Innocents” i “La verbena dels desemparats”. Un pòquer de temassos que té continuïtat amb d’altres talls imprescindibles com “Me’n vaig amb globus” i l’homònim “Visca la llibertat”, que tanca el disc. L’acollida del nou treball de Sisa va ser tan bona que fins i tot el va poder presentar en directe al Palau de la Música Catalana de Barcelona, un escenari on encara no havia actuat mai i on als anys 70 fins i tot havia estat vetat. Després d’aquest celebrat retorn l’any 2000, Sisa encara va editar alguns treballs més. Actualment, però, tot i que no ha anunciat mai que plega, ja porta cinc o sis anys sense trepitjar escenaris. El tercer Sisa, doncs, sembla que serà l’últim.
