‘Daydream Nation’ Goofin’, 1988
“L’apoteosi de les guitarres furioses i distorsionades”, aquest podria ser el resum de Daydream Nation, l’obra mestra de Sonic Youth, el grup de rock alternatiu que va sorgir quan el punk ja estava declinant i anunciaven l’arribada del grunge als anys noranta. Les guitarres en primer pla, amb una fusió de punk, rock, boogie i psicodèlia, però sense oblidar en cap moment la melodia.
Escoltar les guitarres desbocades de Thurston Moore i Lee Ranaldo acompanyades de la potent secció rítmica formada per la baixista Kim Gordon i el bateria Steve Shelley és una experiència que qualsevol amant del rock hauria de viure –o patir– per arribar al cim de la felicitat. El disc s’obre amb una cançó que es va sentir força a les emissores d’FM i es va fer popular, cosa gens corrent en aquest grup, “Teenage Riot”, i es tanca amb l’emocionant “Trilogy”, tres cançons en una que dura un quart d’hora i no cansa gens. I entremig, temes tan potents –i bonics– com “Silver Rocket”, “Total Trash” o “Hey Joni”. Aquest era el sisè àlbum de Sonic Youth, i tot i ser tan sorollós com els anteriors i amb moments improvisats, aquí el soroll i la improvisació fan un efecte d’ordre i, per tant, més fàcils d’escoltar. El grup es trobava en el seu millor moment. Un any abans havien publicat Sister, i dos anys després, Goo, les seves tres grans obres. I el 2012 Sonic Youth es va dissoldre.
