‘L.A. Woman’ Elektra, 1971
Aquest L.A. Woman és el setè disc de The Doors. Es va publicar l’abril de 1971 i és l’últim amb la presència de Jim Morrison, líder, cantant i lletrista del grup i figura mítica del rock. Morrison va morir pocs mesos després d’un atac de cor, el 3 de juliol, a la banyera d’un hotel de París, on s’havia retirat víctima d’una depressió. Tenia 27 anys i, per tant, forma part de l’anomenat Club dels 27, estrelles del rock que van morir a aquesta edat. Els altres són Brian Jones, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Kurt Cobain i Amy Winehouse. El disc és excepcional, el millor dels Doors juntament amb el primer. Aquí, el grup abandona una mica la psicodèlia, de la qual en van ser més o menys els inventors, per endinsar-se en el blues, amb les lletres tan poètiques Morrison. Tot i així, sí que es nota que la veu se li començava a desgastar. Dues cançons, precisament les més llargues, d’uns vuit minuts, destaquen per sobre de tot. Una, la que dona nom al disc, la rítmica “L.A. Woman”, i l’altra, la que el tanca, la melancòlica “Riders on the Storm”, amb un piano sublim que en alguns moments tira cap al jazz. Només per aquests dos temes ja val la pena tenir el disc a casa. Però n’hi ha unes quantes més de precioses, tot i que no són tan famoses, com “Love Her Madly”, que va ser un single d’èxit, “The Changeling” i “L’America”.
