Sobre Gólems, Intel·ligències artificials i transhumans
Autor: Joan Albert Vicens
Editorial: Mil·lenni
Pàgines: 240
Com conviurem amb la intel·ligència artificial? Quina és la seva naturalesa? Què significa el projecte transhumanista de millorar el nostre organisme fins a convertir-nos en una espècie superior? El llibre de Joan Albert Vicens Sobre Gólems, inteligencias artificiales y transhumanos (Ed. Milenio, 2024) il·lumina aquests assumptes complexos i decisius per a la civilització humana.
Cal destacar que Vicens aprofundeixi en el mite jueu del gólem. Els gólems eren gegants hominoides creats per rabins que els convertien en servents de les seves comunitats, fins que perdien el control sobre ells i els havien de destruir. Vicens els compara amb la IA, que s’autonomitza cada dia més i també es pot escapar del control humà.
Sobre la IA, Vicens ens mostra que, de moment, les seves múltiples capacitats no arriben a fregar el més propi de la intel·ligència de l’ésser humà de carn i ossos: sentir la realitat, emocionar-se, viure la vida i sentir-se vius, l’autoconsciència, els sentiments, el patiment, la malaltia, l’estima del que és inútil, l’èxtasi davant la bellesa i el dolor davant les pèrdues d’éssers estimats.
La substitució és el principal leitmotiv de l’abordatge de la IA a Sobre gólems… Se’ns fa veure que la IA es va apoderant de les nostres capacitats esdevenint un contrapoder que ens va substituint en molts terrenys. La IA ens brinda serveis fabulosos, però relega l’ésser humà a un paper secundari en nom del progrés i l’eficiència, al servei del sistema politicoeconòmic tecno-liberal que la impulsa.
Sobre el transhumanisme com a projecte de millorament humà mitjançant tecnologies aplicades a l’organisme, el llibre precisa molt bé en què consisteix i els seus diferents corrents i propostes, i ens planteja la pregunta d’on és el límit de la manipulació de la nostra naturalesa.
En definitiva, hem d’apostar per la salvació per la ciència i la tecnologia, com a evangelis d’una nova religió? Hi ha una drecera tecnològica cap al benestar, la felicitat i la justícia social? Vicens ens obliga a repensar a l’alçada del nostre temps què significa ser humà i què volem per al nostre futur com a espècie.
Més que triar entre el tecno-optimisme i el tecno-pessimisme, cal optar per la deliberació social i multidisciplinària al voltant de la IA i el transhumanisme. La direcció del desenvolupament tecnològic no pot quedar només en mans dels poderosos, els tecnòlegs o les grans empreses.
La deliberació des de la prudència i un humanisme radical com a divisa de vida defineixen el caràcter i els valors de Vicens que amaren tot el llibre, una obra que llegirem com un cant a la vida humana, assumint les seves fragilitats, imperfeccions i finitud.
