La tinta del calamar camufla la lentitud amb els jocs més sanguinaris
El millor de la tercera part d’El juego del calamar és que només hem hagut d’esperar mig any per conèixer el desenllaç de la sèrie sud-coreana que va causar furor el setembre del 2021 en l’àmbit internacional, amb un èxit de crítica fulgurant. Es va convertir en la sèrie més vista de la història de Netflix i els fans n’esperaven la segona part amb candeletes, que es va demorar més de tres anys i es va estrenar el desembre de 2024. Fa poc més de dues setmanes (27 de juny) hem sabut com acaba la història protagonitzada per Seong Gi-hun, el guanyador de la darrera edició del joc del calamar, que va voler participar-hi de nou per aturar els seus creadors. El juego del calamar 3 s’ha convertit en la major estrena televisiva des de la creació de la plataforma nord-americana amb 60,1 milions de visites en només tres dies. Més de 368,4 milions d’hores reproduïdes. Una barbaritat.
La segona temporada acaba amb molt de suspens i tensió. Gi-hun es rebel·la contra els creadors del joc, i juntament amb altres jugadors tenen la intenció d’eliminar-los per acabar la partida. Però quan estan a punt d’assolir-ho, el jugador número 001 (el líder del joc infiltrat) els traeix i executa el seu millor amic, Jung-bae, davant seu. Els sis capítols finals poden haver decebut els que van enamorar-se de la primera temporada, però el desenllaç és correcte. No està estirada com un xiclet per allargar-la artificialment. És veritat que és més previsible, però és igual de sanguinària i cruel, o més, que el primer dia.
La sèrie es divideix en tres trames principals. La millor és la dels jocs. Com s’esperava (espòiler!), els jugadors han de superar-ne tres més per guanyar. Com més suspens i acció, més hipnòtica és per l’espectador i s’acosta al nivell de la primera temporada. El segon episodi, titulat Noche estrellada, on juguen a fet i amagar (amb la variant salvatge), és un dels clímaxs de la sèrie. Violència, supervivència, morts… Ho té tot. De fet, en el primer i el tercer capítol, els jocs no hi tenen un pes rellevant i la sèrie té alts i baixos. Quan arriba el joc de saltar a la corda, tot salta pels aires. I just després, la traca final: les decisions dels jugadors seran claus, a diferència de les votacions per abandonar la partida. Una dinàmica interessant de la segona temporada que ha esdevingut testimonial. En l’àmbit interpretatiu, res de nou. Els actors sobreactuen i presenten els estereotips clàssics.
La trama més previsible i que alenteix el ritme de la sèrie és la del policia. Per moments, pot fer-nos badallar. Hwang Jun-ho continua buscant l’illa on se celebren els jocs amb un equip de mercenaris, però no hi ha tant moviment com en la temporada passada. D’altra banda, en un punt intermedi hi ha la lluita de la soldat número 11 per salvar la vida del jugador 246, que té una filla malalta de leucèmia que l’espera a fora. Compleix i no es fa pesada. La banda sonora ja la tenim més interioritzada, però el tema del joc de la corda Jump Rope Song ens arrencarà algun somriure. Per ara, l’aventura coreana ha acabat, però sembla que creuarà l’oceà Pacífic fins als Estats Units i la doble guanyadora dels Oscars, Cate Blanchett, hi tindrà un paper. Game over? No. To be continued…
Fitxa tècnica
Plataforma: Netflix
Gènere: Suspens, distòpia, drama, acció i supervivència
Llengua original: Coreà
Català: No. Doblada al castellà
Capítols: 6 episodis (22 en tres temporades)
Creador: Hwang Dong-hyuk
