El món modern, racional, va començar a separar la matèria de l’esperit. Però tota creença necessita d’uns objectes, pocs o molts. Des de la quantitat i varietat que n’ha generat l’Església catòlica fins a la senzilla estora que a l’islam permet agenollar-se i pregar de cara a la Meca. “No hi ha religió sense objectes, l’espiritualitat necessita la matèria”, explica Marc Sureda, que juntament amb l’historiador de l’art Alberto Velasco han comissariat l’exposició “Instruments de l’ànima”, que aquest dissabte s’obre al MEV, Museu d’Art Medieval.
Fins al dia 8 de febrer es podrà veure a la sala d’exposicions temporals aquesta mostra que s’ha creat amb objectes de la col·lecció mateixa del MEV que han estat vehicles o expressions de la relació amb la religió. Una idea que va néixer fa més de deu anys, com diu el director del MEV, Oriol Picas, i que ara ha trobat la manera de concretar-se: presentar a una societat “cada cop més secularitzada” una sèrie d’objectes “que han fet de mediadors en el diàleg amb Déu, amb la transcendència”. Integrats en la gran col·lecció del MEV, potser passen desapercebuts, fins i tot n’hi ha que no són a l’exposició permanent sinó a les sales d’estudi, i aquí adquireixen una altra dimensió “quan es veuen individualitzades”, diu Sureda.
El visitant començarà el recorregut amb cinc objectes que el situen en aquest discurs. Cada un d’ells expressa la connexió amb un dels sentits clàssics: un encenser que perfuma (l’olfacte), un canelobre com a eina per il·luminar (la vista), una campaneta portàtil (l’oïda), un portapau que és un petit retaule portàtil (el tacte) i un neuler (el gust). Per a cada sentit, un objecte litúrgic. El recorregut segueix amb apartats on es veu la capacitat expressiva que podia tenir cada material (quan l’alabastre s’introdueix en l’escultura i li dona lluminositat, per exemple), i com el cos mateix podia ser un camí per acostar-se a la divinitat, per exemple amb les relíquies de sants i els reliquiaris on es guardaven. Se n’exposa un del segle XIII, que té la forma d’una costella. En espais successius es mostra com les imatges de l’època medieval no volien representar exactament la realitat sinó “obrir finestres al misteri” i com alguns objectes van passar de les esglésies a les cases, per exemple amb petits altars. El recorregut es tanca amb una part dedicada als instruments transculturals, que podien arribar des de llocs llunyans però que s’acabaven incorporant a la tradició cristiana, “un pont entre mons espirituals diferents”.
L’exposició s’inaugurarà aquest dissabte a les 12 del migdia. Una hora abans hi haurà una conferència dels comissaris Sureda i Velasco sobre el seu contingut.
