L’any 2018 va morir prematurament Adrià Ciurana i Geli (Figueres, 1985). Amb només 33 anys, un dels nets de l’escriptora vigatana Maria Àngels Anglada deixava rere seu una trajectòria en el món de les arts plàstiques més que prometedora. Adrià Ciurana “no feia d’artista, era artista”, en paraules del crític d’art ripollès Eudald Camps. Després de la seva mort, i un cop ordenada l’obra que havia deixat, es va configurar l’exposició “M’abrigo de terra”, que l’any passat es va exposar al Museu de l’Empordà i que ara es pot veure al Museu de l’Art de la Pell de Vic, fins al dia 18 de maig.
“M’abrigo de terra”, el títol de l’exposició comissariada per l’artista Jordi Mitjà i el dissenyador Manel Grávalos, sorgeix d’un poema inèdit del mateix Ciurana. La mostra vol oferir una retrospectiva de l’obra que va realitzar en els 10 anys precedents a la seva mort. Va treballar en diferents projectes alhora, i també en diversos llenguatges, des de la pintura a l’escultura o el videoart. “Sense voluntat d’aglutinar res, ni de generar cap escena, va fer de connector entre poetes, dissenyadors, editors i artistes de diferents generacions”, expliquen els comissaris.
El poema i el títol els han servit de guia per fer la tria d’obres, les que es donen per acabades i les que formaven part del procés de treball, i construir un itinerari que permeti al públic que no coneixia Ciurana descobrir el seu potencial. “Com un artista fa evolucionar en tan poc temps una obra tan madura, desacomplexada i contundent?” És la pregunta que es fan i a la qual l’exposició intenta respondre.
