La millor estrena de pel·lícula catalana i en català que va polvoritzar les xifres d’Alcarràs, La casa en flames o El 47, fins a situar-se en el títol més vist en aquest àmbit en el que portem de segle, té al seu darrere un nom i cognoms ripollesos. Gerard Verdaguer Salvans és el productor principal de Wolfgang (extraordinari), i ara desitja “que puguem tenir un recorregut similar”, referint-se a les pel·lícules que han convertit de nou el cine català en un referent fora del nostre àmbit geogràfic.
L’argument hi explica la història d’un nen de 10 anys que té un trastorn de l’espectre autista, i que després de la mort de la seva mare ha de viure amb el pare. Miki Esparber en el paper de progenitor i Jordi Catalán en el de nen protagonitzen aquest drama en clau de comèdia que està basat en el llibre que Laia Aguilar va publicar el 2016 i que havia aconseguit el Premi Carlemany. Precisament a finals de 2017, Gerard Verdaguer va llegir el llibre, “i em va emocionar molt”. Ell havia estat alumne d’escriptura en classes que impartia Aguilar i després d’ensenyar la novel·la a Javier Ruiz Caldera, que en va acabar sent el director, va comprar-ne els drets per produir-la. Per fer-ho ha trobat la complicitat de Telecinco, Nostromo Pictures, 3Cat i Movistar.
L’aterratge a la producció no és casual. Verdaguer porta dues dècades i mitja involucrat en la indústria cinematogràfica, sobretot com a ajudant de direcció. Ha estat a l’equip de Los renglones torcidos de Dios, Superlópez o Malnazidos, entre moltes altres, però també en el de sèries com El inocente, El otro lado o Yo adicto. Per tant, ja tenia ganes de fer el salt a la producció. La bona rebuda de Wolfgang “espero que serveixi per donar impuls a altres projectes” que ja té al cap i per als quals també ha comprat els drets.
La seva passió pel cine no és casual. El seu avi ja col·laborava en les projeccions que es feien al cinema Casal Parroquial de Ripoll, “on vaig ser espectador de moltes tardes de pel·lícules i titelles”. A l’hora de triar una carrera va fer-ho per Telecomunicacions i Enginyeria, però a mig fer es va adonar que allò que realment li interessava era el cine, i va canviar cap a Comunicació Audiovisual. Ara cull els fruits de tota aquesta trajectòria amb un company de viatge com Caldera, a qui considera “el millor director de comèdia d’aquest país”.
