Miquel Àngel Blancafort, de Santa Eugènia de Berga però afincat a Taradell des de fa molts anys, ha escrit el llibre Avi, què va passar el 36? Relats en temps de guerra. Es tracta d’un treball que mescla realitat i ficció: “El que diu el llibre tot és real, excepte dues xerrades virtuals que tinc amb els avis: una al principi i una al final, en què ells m’expliquen una sèrie de coses i amb els sis protagonistes que he d’anar a consultar, els protagonistes dels relats en temps de guerra que hi ha en el llibre. He intentat dir-ho de la mateixa manera que ells ho explicaven”. Es tracta de Jaume Parés i Torras, Assumpció Font i Baranera, Concepció Bou i Arumí, Josep Sañé i Sabatés, Ramon Roncallà i Collet i Josep Mateu i Pericas, aquests dos darrers amb noms inventats: “Van voler donar el seu testimoni amb l’única condició que el seu nom no sortís”.
A través d’aquests relats explica les vivències d’uns homes i dones que van viure i patir uns fets que van marcar la seva vida, una infància magra, una adolescència turbulenta i després els fills; una imatge d’ells relatant tot el que van veure i viure: por, patiment, resistència i perdó. “Una experiència inoblidable que calia posar-la en coneixement.”
Blancafort fa molts anys que va realitzar aquestes entrevistes, “xerrades amb els protagonistes”. De fet, el motiu del llibre s’explica a la portada amb la foto dels seus cinc avis: “La meva iaia es va tornar a casar”. De fet, són els avis els que em van començar a inspirar a fer el llibre. El meu avi el van matar a la guerra i jo preguntava a casa què se n’havia fet de l’avi. La resposta era que l’havien matat a la guerra i res més, la iaia no en volia parlar, fugia d’estudi. Qui sí que xerrava era l’avi Pepet, el seu segon marit. Quan va morir jo tenia 14 anys i recordo que em feia escriure coses, històries, situacions, les seves enemistats, aquí va començar tot i va ser quan vaig començar a investigar”.
