A Alemanya, Els bandits, de Friedrich von Schiller, és una obra gairebé nacional, d’aquelles que tothom coneix i ha vist alguna vegada. En una mirada europea, és una de les obres fonamentals del romanticisme. I a Catalunya, és un text poc conegut i representat, amb una sola gran producció l’any 1995, al Teatre Lliure, que va dirigir Lluís Homar amb uns joves Pere Arquillué i Jordi Bosch a l’escenari. Fins que el Teatre Centre de Manlleu ha decidit rescatar Els bandits, que aquest cap de setmana s’estrena a l’Espai Rusiñol en tres representacions.
Els bandits és un drama, un gran drama que Schiller va escriure quan només tenia 19 anys i que es va representar per primera vegada l’any 1782. De fet, va ser la seva estrena com a dramaturg abans d’altres que el van fer famós com la trilogia Wallenstein, Maria Estuard o Guillem Tell.“Volíem treballar un text clàssic, però no antiquat, i aquest és d’una temàtica tan contemporània com l’enfrontament entre el bé i el mal, una història sobre el poder i si val tot per tenir-lo, sobre la veritat i si només la meva és l’única bona”, explica Pep Colomer, que dirigeix el muntatge amb Dolors Collell com a ajudant de direcció. Els protagonistes principals són dos germans, en Franz i en Karl, interpretats respectivament per Jordi Campàs i Guillem Moral. Karl se n’ha anat de la casa familiar, i es mou en una colla de bandolers al marge de la societat. És el rebel contra un món que considera hipòcrita. Per contra, Franz és el que s’ha quedat a casa, i vol que el pare oblidi el germà bandit, que és el gran i de qui sempre s’ha considerat inferior. “D’alguna manera, són Caïm i Abel, però son opcions, decisions personals”, diu Colomer. Al seu voltant hi ha dos altres personatges destacats: el pare (Pep Font) i Amàlia, la dona que estima sense fissures el germà perdulari (Núria Campàs).
El repartiment de l’obra l’integren 19 actors i actrius i, pel mateix argument, ha permès que siguin de diferents generacions del Teatre Centre. “Els bandits permet treballar l’actor: la prosòdia, la interpretació…”, explica Collell. I en el cas dels bandits, han d’aprendre “a fer-ho en equip, com si tot el grup fos un sol personatge”, encara que després apareixen matisos i diferències entre ells.
El text que s’ha utilitzat és el mateix que en la històrica producció del Teatre Lliure: una traducció del poeta Feliu Formosa, que s’ha adaptat “mantenint-ne l’esperit” perquè en la seva versió original és llarga. Les representacions seran divendres i dissabte a les 9 del vespre, i diumenge a les 6 de la tarda.
