Han fet ballar generacions d’osonencs des de cabines de discoteques o des de festes diverses. Alguns van començar amb la maleta de vinils i ara parlen de l’última controladora digital que han adquirit. Altres han fet el salt des d’aquest món al de la comunicació. Són els sis discjòqueis que L’Era del Sot reuneix per punxar 12 hores de música en un divendres especial, que es podria considerar el dia nacional dels sopars d’empresa. Sota el nom d’Osona All Stars DJ’s –com en els partits de les estrelles de l’NBA– hi seran Ramon Portet, Ernest Codina, Roger Carandell, Ramon Soldevila (DJ Solde), Josep Espejo (DJ Spexen) i David Sousa (DJ Sousa).
El que passarà en aquestes hores encara “és una incògnita”, diu Soldevila, que ha estat el principal instigador de la trobada. Senzillament, perquè és la primera vegada que es fa una trobada com aquesta, en què els DJ s’aniran alternant a la cabina de L’Era del Sot. Reunits tots per EL 9 NOU, Ramon Portet aprofita per demanar la primera hora, “l’ambiental”. I Espejo ja sap que li tocarà l’última tanda, a altes hores de la matinada per força, “perquè abans tinc una altra sessió”. L’atractiu d’aquesta reunió “és que representem diverses generacions, estils de música i de locals”, diu Ernest Codina.
Ell seria un bon exemple del transvasament que hi ha hagut sempre, a Osona, entre el món de la ràdio i el de les cabines. De fet, quan Soldevila va engegar la trobada pensava en això: “Aquí hi ha un planter de gent coneguda en el camp de mitjans audiovisuals, i em va semblar que valia la pena de posar en valor aquest talent”. De fet, gairebé tots van passar en els seus inicis per ràdios municipals: Manlleu, Taradell, Roda de Ter, Balenyà… i des d’allà van fer el salt als bars musicals o discoteques “perquè el DJ de ràdio coneixia la música i podia fer micròfon, és a dir, tenia la capacitat de posar-se al davant d’una festa o d’un local”. I en altres casos la ràdio també ha estat el lloc on ha acabat fent el salt professional, com és el cas d’Ernest Codina, al capdavant del Matina Codina de Rac105, o Roger Carandell, avui dirigint i presentant el Que no surti d’aquí de Catalunya Ràdio. “En el meu cas, primer va ser posar discos i després la ràdio”, precisa Portet, a qui avui encara li agrada definir-se com a posadiscos.
Potser ell és un dels que ha acumulat més sales en el seu currículum. Des que va acabar la mili i se’n va anar al Danatela de Torelló “a postular-me per fer de DJ”. Els inicis de debò van ser a Xauxa i l’Eixam d’Estiu de Manlleu, i el moment en què esdevé un referent és al capdavant del mític Keeper de Manlleu. “El vaig obrir el 6 d’octubre de 1989”, recorda. Després vindrien el Karibú, les Carpes, la Disco Vig o la mateixa L’Era del Sot. Els inicis són de molt joves, sempre. Roger Carandell recorda que presentava el programa Danatela Ràdio a Ràdio Manlleu, l’any 2004, quan tenia 17 anys. “Vaig anar al Danatela i no em deixaven entrar, em van demanar el DNI.” Soldevila fa memòria dels seus inicis al mític Inn del desaparegut complex Roc34 i recorda haver fet “l’últim cap d’any al Què”. Espejo ha fet menys sales –el Danatela Space o Comix– però en canvi és el que més punxa actualment, en sessions per a festes i esdeveniments diversos. I Codina, a part d’Osona, el que més ha voltat, “potser a la majoria de sales importants de Catalunya i a les festes majors”.
Soldevila torna a agafar el fil de la reivindicació. Un discurs que fa temps que manté una de les figures més conegudes del país, Mon DJ. “No estem prou valorats, durant molt de temps s’ha considerat de segona divisió la nostra feina, quan té una part creativa com la d’un grup o un cantant.” Des de les cabines d’Osona s’han marcat tendències. “Musicalment, aquí les sessions sempre han estat diferents”, diu Ernest Codina, “enlloc he sentit les barreges que havia sentit, per exemple, a les Carpes”. Ramon Portet creu que Keeper va ser en el seu moment, “i sense pretendre-ho”, una punta de llança: sales amb diferents ambients musicals, o l’atreviment d’engaltar, si s’esqueia, una sardana”. I abans que ho fessin The Tyets.
Quin és el secret del bon DJ? Mirar la pista, i quin ambient respira la gent per deduir quina música pot encaixar a cada moment. “No m’he preparat mai una sessió amb un ordre de primera, segona, tercera…”, diu Espejo. “Vas lligant temes que et venen al cap, però has de tenir la flexibilitat de saber en quin moment has de canviar el rotllo.” Estan al dia de tot el que va apareixent, però en alguns casos reconeixen que el reggaeton i ritmes semblants no són els que més els fan vibrar. Algun confessa que “és un punt i a part”, tot i que veuen que aquesta música engresca el públic. “El reggaeton fa vint anys que ha sortit, no és nou… té temes que m’agraden i altres que no, però mires llistes d’èxits i a vegades van totes per aquí”, conclou Portet.
