Des que comencen a caure les primeres fulles i el fred treu el cap a les tardes d’octubre, les castanyeres aixequen les persianes de les seves paradetes i les pastisseries s’omplen d’ametlla, sucre i pinyons. La Castanyada sembla resistir la temptació de reinventar-se i els venedors de panellets i castanyes celebren el manteniment de les vendes i les costums aquesta temporada.
“Els que sempre tenen més demanda són els tradicionals”, explica Xavier Baucells, de la pastisseria La Vienesa, de la Garriga. “En fem mil tipus, però el que demana la gent és el de pinyó”, afegeix. Aquests representen la meitat dels panellets venuts durant les dates de la Castanyada a La Vienesa, i superen amb gran avantatge els panellets d’altres gustos, com el codony, coco, cafè o ametlla. “El de pinyó és el rei”, sentencia Baucells.
La pastisseria El Racó, de Granollers, no n’és una excepció: cinc de cada dotzena que venen són també de pinyons. “Al final, la gent opta per comprar el tradicional de sempre i nosaltres en fem de dotze classes, però dels de tota la vida”, diu la seva regenta, Roser Quesada. Tot i que la calor d’aquest octubre podria haver desinflat les vendes, Quesada assegura que “van més o menys com l’any passat”.
El que sí que ha canviat, però, és el perfil del client: “La gent jove no compra panellets. El públic és cada cop més gran.” Aquesta tendència, adverteix, pot tenir conseqüències a llarg termini. “És una diada que, de mica en mica, s’anirà perdent.” Arrossegats pel Halloween o limitats per l’alça dels preus, els menors de 30 anys no mantenen aquesta tradició de la mateixa manera, reconeix la responsable d’El Racó. Amb l’encariment de les matèries primes, mantenir l’equilibri de preus és cada cop més difícil. En aquesta fleca de Granollers, han pujat enguany un 10% el preu dels panellets, un augment que, tot i així, no reflecteix la inflació real dels productes bàsics. El cost d’un ingredient tan important com és la xocolata, per exemple, ha incrementant fins a un 200%, adverteix Quesada.
A la pastisseria Viñallonga, de Montornès, també han hagut d’incrementar el preu dels panellets. En el seu cas, però, només en un 3% respecte a l’any passat. La seva gerent, Marga Viñallonga, és més optimista quant a la salut de la tradició, i destaca que les famílies s’interessen per sortir d’allò “industrial” a l’hora d’ensenyar aquest costum als fills. “Els clients busquen productes fets des de l’origen, amb ingredients tradicionals.” Tot i que a la pastisseria de Montornès sí que tenen una proposta de panellet d’un sabor sorpresa que venen en exclusiva el dia 31, admeten que també hi predomina la venda dels de pinyons: “Tothom que ve se n’emporta”, assegura.
Les castanyes tampoc s’han quedat enrere aquesta tardor. L’Erika fa gairebé fa 30 anys que fa de castanyera. Darrere la seva petita parada de fum dolç –instal·lada a la plaça Lluís Perpinyà de Granollers– i flaire de tardor, remena amb cura les castanyes dins del torrador mentre el foc crepita. Ella explica que enguany la gent s’ha animat molt a comprar castanyes. “Es venen perquè és una tradició, a part que són bones i venen de gust amb el fred”, diu. Després de prop de tres dècades exercint aquest ofici, reconeix que és complicat: “És una miqueta feixuc, perquè treballes amb foc i és difícil de cuinar de manera que quedin perfectes.” A més, explica que s’hi passa tot el dia, igual que en qualsevol faria en qualsevol altre comerç. De totes maneres, per a l’Erika ser castanyera és una feina molt gratificant. “És un ofici molt maco i cal mantenir-lo”, assegura a EL 9 NOU.
A pocs carrers, a la plaça de la Corona, l’Alejandra també passa la tarda traient les castanyes del foc. En el seu cas, està vivint la seva segona tardor com a castanyera. “Mai havia fet castanyes abans, perquè soc de fora”, explica. Malgrat això, es mostra sorpresa per la resposta del públic: “La gent s’anima molt a comprar.” I és que aquest any, assegura, ha tingut encara més clientela que el darrer.
D’aquesta manera, els panellets de pinyons i les castanyes es mantenen un any més com els productes estrella de la tradició catalana de la Castanyada. Malgrat els canvis de tendències, les modes i les pujades de preus, hi ha encara qui troba en aquesta festa una petita resistència al pas del temps. Tot i això, el seu futur està clarament en mans de les properes generacions.
