Es van perdent els tabús a l’hora de parlar de la menopausa. És una etapa vital que cada dona viu de manera diferent, però en la qual els canvis porten molèsties. Però dit això, la clown i actriu Montse Galobardes pensa que “del drama se n’ha de fer la trama de l’humor”. I partint de la seva pròpia experiència, és el que ha fet a Me Nopausa, l’espectacle que aquest diumenge estrenarà a l’Espai Rusiñol de Manlleu i per al qual ja té totes les entrades venudes.
Amb una llarga trajectòria com a pallassa, Galobardes es pren Me Nopausa com el seu primer monòleg pròpiament dit. Si més no, el primer en què “no m’amago darrere el nas vermell”. Per això diu que li té més respecte, fins i tot més por. Per acompanyar-la en aquest camí ha triat per a la direcció Dolors Rusiñol. “Ella m’ensenya, sobretot, a posar les pauses”, a controlar el ritme d’un espectacle que sempre té una part d’improvisació però que vol que transmeti, sobretot, veritat. “Tot el que hi surt és verídic, hi puc posar pebre però són coses que m’han passat.” Riure es pot fer no d’allò de què te’n vols burlar, sinó “d’allò que t’identifica, de qui estimes i acabes pensant que l’estic cagant com ell”.
Galobardes considera que aquesta catarsi col·lectiva, on espera que hi participin les que es troben en la situació “i els que conviuen amb nosaltres, les menopàusiques”, contribueixi a acabar de treure l’estigma. Aquell de la dona “que ja no serveix perquè no és fèrtil”, i la pressió que hi ha al darrere amb el menyspreu a l’envelliment.
La representació serà única a Manlleu, de moment, després d’una preestrena divendres a Castell d’Aro. Després vindrà gira i una versió en castellà. A Manlleu, al cap d’una setmana (el diumenge 19 d’octubre), Galobardes es tornarà a posar en la pell del seu personatge de la pallassa Filomena per fer un taller de clown al mateix Espai Rusiñol.
