“Hi ha més picabaralla entre Torelló i Vic que entre cel i infern.” Tot i ser personatges antagònics, en això Satanàs i l’arcàngel Sant Miquel estan d’acord. Aquest any la casualitat ha fet que en els repartiments dels Pastorets de Vic i Torelló Jordi Colom i Marina Berrocal, que fa vuit anys que són parella i més d’un any i mig que estan casats, siguin enemics, això sí, en la ficció i en espais diferents. Ell bromeja que “hi ha més picabaralla de Torelló a Vic que de Vic a Torelló” i ella ho admet. Tot i enfrontar-se en un món imaginari, “ho portem molt bé perquè són personatges que sempre havíem volgut fer i és interessant poder-los fer i veure’ls des de diferents punts de vista”, ja que el muntatge de L’Atlàntida i el del Cirvianum “són molt diferents”.
Tots dos pugen als escenaris per Nadal des de petits. Colom, a qui li ve de tradició familiar ja dels pares i els avis, explica que ja va començar a l’Orfeó ja a la panxa de la seva mare i des de llavors va fer d’angelet, de dimoni petit d’Anam, de diversos pecats i molts anys de Rovelló ja a L’Atlàntida. Aquest és el tercer any que es posa les banyes de Satanàs. Berrocal va començar amb 8 anys de pastoreta i també ha fet de fúria i de més gran de Jepona, de Marta, d’Isabeló i va ser la primera noia a posar-se a la pell d’un Rovelló ara fa tres anys. Aquesta vegada, després d’haver-ho demanat en moltes ocasions, per primer cop fa de Sant Miquel. Fer personatges que comparteixen escenes els ha permès “passar text” a casa, encara que tot i que els dos muntatges es basen en el text de Josep M. Folch i Torres hi ha variacions. A Vic tenen una part de text adaptada per Solà i Sala i a Torelló “s’han fet adaptacions al llarg dels anys i s’han actualitzat”.
De fet, la dualitat entre el cel i l’infern en aquest cas passa més per la visió que té cadascun dels Pastorets en una comarca que com apunta Colom “és molt rica en Pastorets”. A Torelló, “cada any són diferents, hi ha personatges nous, text nou, escenografia nova” per sorprendre l’espectador –aquest any, sota la direcció de Guillem Moral, el punt de partida és un videojoc en què queden atrapats els protagonistes–. Per la seva banda a Vic, apunta Colom, “no són ni molt moderns ni molt tradicionals, la gràcia és que guardem l’essència i els portem al segle XXI”. Aquest any, per exemple, amb Júlia Cervera per primer cop al capdavant, han fet molt treball de reanalitzar el text i tornar a trobar-li sentit, a banda que per exemple s’hi torna a incorporar música en directe.
Una versió més trencadora i una altra de més tradicional que en algunes ocasions, per la coincidència en dies i hores, dificulta fer el que seria habitual: anar a veure la parella com actua. A Vic sempre estrenen el dia de Sant Esteve, per la qual cosa Colom, que ja ho feia abans que es coneguessin, ja té tradició d’anar a veure l’estrena a Torelló amb un grup que ja en diuen “els NO Pastorets” per la transformació que pateix l’obra de Torelló, que ja està rebatejada com La gran aventura de Lluquet i Rovelló. Ella “algun any no hi podia anar cap dia” però últimament hi va el dia 1 si a Torelló no fan funció, encara que en alguna ocasió ho ha hagut de fer en assajos generals. Tots dos, però, se senten ben acollits als dos teatres i si s’escau en algunes representacions també volten rere les cametes.
En un altre aspecte en què el dimoni i l’àngel estan d’acord és que a l’espera de la reforma del Cirvianum, “com les butaques de L’Atlàntida no hi ha res” davant l’estretor de les del teatre torellonenc.
En la batalla entre el cel i l’infern el desenllaç ja està escrit: “Ja sabem qui ha de guanyar i qui ha de perdre, és una cosa que ja tenim assumida, però tot i així des de l’infern intentem lluitar fins al final per si aquest any sona la flauta”, diu ell. Al cel “guanyem sempre i a casa, també”, bromeja ella.
Amb tot, el xoc en la relació entre el cel i l’infern es troba només a la ficció.
Els Pastorets de Sant Quirze al teatre El Centre ja van iniciar el cap de setmana passat les representacions emmarcades en els 125 anys. Ho van fer amb les representacions infantils (a la foto). Aquest diumenge a les 6 de la tarda s’estrena la primera de les tres funcions convencionals –també se’n faran el dia 25 a les 9 del vespre i el 26 a les 6 de la tarda– que seran el preludi de dues funcions especials en què tornaran a pujar a l’escenari els veterans, alguns dels quals fa dècades que no participaven a l’espectacle. Es faran els dies 28 i 29 a les 5 de la tarda. D’altra banda, aquests dies es podrà tornar a veure al teatre l’exposició sobre els 125 anys que ja es va estrenar a l’octubre.
Els visitants que ja han pogut veure l’exposició dels Pastorets de Ripoll, que l’any passat van celebrar el 125è aniversari, al Museu Etnogràfic des de fa una setmana i vulguin repetir tindran un parèntesi entre dimarts que ve i el proper 4 de gener. Les representacions de l’actual versió d’El naixement del Salvador o la Redempció de l’esclau que es farà per Nadal, Sant Esteve i el dissabte abans de Reis interrompran una mostra que es perllongarà a la segona setmana de gener. Els 126 anys d’història queden resumits en el material gràfic i el vestuari que se n’ha recopilat i que resumeix la intrahistòria d’un teatre popular que ha vehiculat generacions de ripollesos.
