Altisonant narcomusical
Arriba als cinemes una de les pel·lícules triomfadores del passat Festival Internacional de Cinema de Canes, ‘Emilia Pérez’ de Jacques Audiard, on va aconseguir dos importants guardons com són el premi del Jurat i el premi a la millor interpretació femenina pel seu ampli repartiment femení conformat per la dominicana Zoe Saldaña, la mexicana Adriana Paz, la cantant americana d’arrels mexicanes Selene Gomez i el transvestit espanyol Karla Sofia Gascón. Audiard és un cineasta eclèctic i inclassificable que amb ‘Emilia Pérez’ planteja un nou rumb lliure de cotilles en la seva carrera cinematogràfica després de popularitzar-se amb rugents thrillers melodramàtics de caràcter social com ‘Un profeta’ (2009) o ‘Dheepan’ (2015), festejar amb el western amb la notable i original ‘Los hermanos Sisters’ (2018) o abordar amb frescor el retrat generacional i urbà sobre les relacions afectives de quatre joves a ‘París, Distrito 13’ (2022)
Jacques Audiard ara se serveix d’una història pròpia per retornar al format del thriller que tan bé coneix i ho fa viatjant a terres mexicanes per rodar en castellà tot atrevint-se amb el cinema musical per parlar del drama personal dels seus protagonistes amb el rerefons dels càrtels del narcotràfic i la tragèdia de les desaparicions. A ‘Emilia Pérez’ tenim una advocada insatisfeta amb la seva feina, Rita (Zoe Saldaña), just quan acaba de defensar la innocència del seu client per un crim de violència masclista, quan rep la trucada d’un narco, Manitas (Karla Sofia Gascón), que la segresta per demanar-li un encàrrec molt ben pagat. La missió és que l’ajudi a un canvi de sexe a Europa perquè ell se sent dona i així es podrà allunyar del seu passat criminal, simulant la seva mort. Manitas s’instal·la a Suïssa amb una nova identitat, Emilia Pérez, reconvertida en una dona de negocis. Emilia provoca un nou encontre amb Rita per demanar-li que intercedeixi per repatriar els seus fills i la seva dona mexicana (Selena Gómez), fent-se passar per una germana del Manitas, una tieta rica i benefactora dels nens.
D’altra banda, el drama dels desapareguts a Mèxic impulsarà a Emilia Pérez i a la seva mà dreta, Rita, a crear l’associació ‘Lucecita’ per ajudar a localitzar desapareguts servint-se de confessions de convictes i criminals. A ‘Emilia Pérez’ es fa inevitable convocar el cinema d’Almodóvar amb les seves ressonàncies d’encesos melodrames transvestits. D’igual manera no podem dissimular el deute contret amb el melodrama extrem i intens, emparentat amb la telenovel·la més fulletinesca. Una pel·lícula benintencionada que parla de redempció i de segones oportunitats així com de la impossibilitat tràgica d’escapar al mateix destí. L’atreviment estètic i temàtic d’Audiard de bastir un melodrama sublimat pel musical resulta brillant a vegades i en altres moments altisonant o ridícul. El que resulta indiscutible és que l’arrauxada i ambiciosa proposta del cineasta francès s’ha convertit en un dels títols de referència de la present temporada avalada per les nominacions als premis del Cinema Europeu en les categories de Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Guió i Millor Actriu Protagonista per a l’espanyola Karla Sofía Gascón.
