L’olor que fa després de la pluja
Autor: Cédric Sapin-Defour
Traducció: Oriol Valls
Editorial: Més Llibres
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Pàgines: 221
Més de dues-centes pàgines dedicades a una de les necessitats més poderoses de la vida, estimar, sentir-se estimat. Poques vegades he llegit tan a gust un llibre sobre l’amor, i segurament és així perquè no és l’explicació d’un amor ensucrat ni romàntic, no està ple de tòpics ni de llocs coneguts. És una història d’amor entre un home, el mateix autor, i el seu gos, l’Ubac, que adopta de cadell i amb qui comparteix els seus 13 anys de vida.
En Cédric veu l’anunci d’una cadellada de bovers de Berna, i se n’hi va corrents, sense intenció d’adoptar-ne cap i, alhora, sabent-se permeable als encants de les cries de gos. Ja n’havia tingut, ja sabia a què s’exposava. Qui no ha tingut un cadell a les mans i ha pensat, si pogués me’l quedaria? Una crònica anunciada, i molt ben explicada. L’autor escriu i descriu molt bé, t’embolcalla i et trasllada, de cop, a paisatges rurals i de muntanya.
I a partir d’aquesta primera trobada, fins a la mort, de vellesa, de l’Ubac, ens explica la seva vida compartida. I tots els aprenentatges que fa gràcies a l’observació del gos i al vincle irrompible que els uneix. La responsabilitat de fer-se càrrec d’una altra vida, tenir-ne cura, adaptar-se a les seves necessitats. Sense humanitzar-lo. Un tractat sobre la capacitat infinita del cor. Un amor que no exclou la resta de relacions.
L’Ubac, amb la seva capacitat de meravellar-se, la seva alegria, la seva connexió amb l’entorn, el seu sentit diferent de percebre el pas del temps. La confiança que li té, la lleialtat, la manera com es comunica, etc. Tot plegat el fa ser més conscient de la vida, del present, de la necessitat d’atenció plena amb la natura, amb els altres éssers vius, amb si mateix.
Una lectura que us recomano tant si us agraden els gossos com si no. Si us agraden i en teniu, perquè us hi sentireu identificats i gaudireu de la connexió entre tots dos. Si no us agraden, perquè entendreu que el llibre va d’afectes, cap als animals, cap a les persones, cap a la muntanya. I sobretot, perquè és una escriptura que atrapa, plena de reflexions. Una prosa que ens col·loca dins els pensaments ben endreçats del seu autor, que traspuen la seva energia i, sens dubte, la necessitat de relatar l’impacte emocional que li suposà formar part de la vida de l’Ubac. Un viatge per paisatges alpins, en què ben segur hi podreu sentir algun lladruc d’agraïment.
