Estudiants de català d’una desena d’universitats italianes han treballat en els darrers mesos en la traducció a l’italià de l’obra ‘Mar i Cel’. La iniciativa està impulsada per l’Institut Ramon Llull, que cada any proposa als membres de la xarxa d’universitats de l’exterior que imparteixen estudis de català una activitat relacionada amb la cultura que es treballa de manera grupal. La d’enguany s’ha complementat amb la creació d’una versió de ‘L’himne dels pirates’ en italià, gravada pels artistes de Dagoll Dagom. Anna Rosa Cisquella, la seva fundadora, explica a l’ACN que es tracta d’una iniciativa que els “fa il·lusió” perquè permet que gent de fora del país “conegui l’espectacle”.
Un any més la xarxa Llull – formada per 130 universitats a 30 països on s’ensenyen la llengua i la cultura catalanes – proposa una activitat relacionada amb la cultura catalana. El tema de cada edició es treballa, prèviament, a les classes. I la posada en comú es fa en un acte públic des de la seu de Barcelona de l’Institut retransmès en directe. En aquesta ocasió s’ha celebrat aquest dimarts a la tarda amb un diàleg amb Anna Rosa Cisquella, Albert Guinovart i Xavier Bru de Sala.
També han participat els protagonistes de l’obra: Alèxia Pascual (Blanca) i Jordi Garreta (Saïd), així com el director de l’Àrea de Llengua i Universitats, Josep-Anton Fernàndez. Pel que fa a les universitats italianes, aquestes s’han connectat des de les seves aules. Enguany, el treball escollit estava relacionat amb l’obra ‘Mar i Cel’, coincidint amb el centenari de la mort d’Àngel Guimerà i la reestrena del muntatge de Dagoll Dagom.
El director de l’Àrea de Llengua i Universitats del Llull, Josep-Anton Fernàndez, recorda que el motiu de la tria d’enguany busca “homenatjar” una companyia destacada del teatre català contemporani en un terreny realment “fèrtil” com és Itàlia. “D’una banda, hi ha un professorat realment entusiasta, a més d’uns estudiants amb un nivell excel·lent”, afegeix. Fernández també insisteix en la gran mobilitat que hi ha amb Catalunya: “és un terreny adobat per fer un projecte com aquest”.
Pel que fa al coneixement de l’obra, si bé creu que el professorat català “sí que la coneix”, també admet que potser no passa el mateix amb l’italià, i tampoc amb els estudiants. En aquest sentit, afirma que la màgia de ‘Mar i Cel’ prové en bona part de la seva història, que és capaç de “connectar” amb la realitat actual. “És un relat ambientat al Mediterrani que també afecta Itàlia de forma directa i que permet que la gent es pugui identificar amb la història, perquè és universal”, conclou.
La traducció de ‘L’himne dels pirates’ a l’italià ha anat a càrrec dels estudiants de la Universitat La Sapienza de Roma. Altres universitats italianes han participat també en la traducció i subtitulació de tot el text, coordinades per Emanuela Forgetta (de la Universitat Suor Orsola Benincasa de Nàpols). Es tracta de les universitats de Siena, Orientale i Suor Orsola Benincasa de Nàpols, Torí, Sàsser, Bolonya, Venècia, Milà i Roma.
També ho han fet estudiants de la Universitat de Montreal (Quebec). A banda de la traducció, també s’ha celebrat un concurs d’escriptura dramàtica en què els participants havien de crear escenes alternatives al musical ‘Mar i Cel’ en català. D’entre tots els textos presentats, se n’han escollit tres de finalistes i un de guanyador que porta per títol ‘Fugida cap a la llibertat’, de Salvatore Circosta de la Universitat de Sàsser.
El gran himne de l’obra, en italià
En el marc de la iniciativa, Dagoll Dagom ha volgut fer una sorpresa als estudiants i ha creat una versió especial de ‘L’himne dels pirates’ en italià. Cisquella sosté que els actors van rebre la proposta amb “sorpresa” però també amb ganes. “Va ser curiós i divertit”, relata, “es va adaptar la lletra i crec que ha quedat molt bonic, l’italià li dona un toc més operístic”. També bromeja que, tot i això, segurament els estudiants hi trobaran “accent català”, un detall que li dona personalitat i manté els orígens.
La fundadora de Dagoll Dagom admet que li fa il·lusió que la gent de fora del país conegui l’espectacle perquè “desgraciadament” és complicat fer que l’espectacle vagi a altres països. “A l’Estat sí que ens coneixen, però també està bé que la gent de fora entengui que a Catalunya es fan grans musicals”, afegeix, “és una història d’expulsió i violència, de raça i ètnia, però també d’amor que està a l’ordre del dia”.
Amb aquest projecte la companyia encara els darrers mesos de representació de l’espectacle amb felicitat, però també certa “nostàlgia”. “Estem molt contents perquè està ple cada dia, hi ha un entusiasme continuat i això fa que es visqui amb més intensitat”, reconeix, “també amb tristesa perquè després d’un període molt llarg es tanca una etapa”.
