La clau que obri tots els panys
Autor: Vicent Andrés Estellés
Editorial: Peu de Mosca
Lloc i any d’edició: La Selva del Camp, 2024
Nombre de pàgines: 182
Encara ressona la bona feina dels qui han homenatjat VAE arreu dels Països Catalans, però ha passat més desapercebuda la bellesa de la reedició de La clau que obri tots els panys, de Peu de Mosca. L’editorial ha fet una edició acurada, ben il·lustrada per Clara-Iris Rojano, que amb els seus dibuixos ens transporta a la llum del País Valencià. La coberta, d’un taronja impactant com els camps de cítrics, es complementa amb el lila i el groc de les tres parts del llibre. Les il·lustracions, amb perfils negres que recorden tessel·les bizantines o pintura romànica, com si fossin un bell retaule, reforcen el missatge poètic d’Estellés. La bella i lúcida introducció l’ha feta J. Morgades.
Aquest llibre, escrit el 1957 i guardonat el 1958 amb el Premi València de poesia, no es va publicar fins al 1971, podeu imaginar per què. S’estructura en tres parts: la primera, sense títol, aplega poemes diversos; en la segona, Llibre d’exilis, el poeta et guia vers un món interior més íntim, i la tercera, Coral romput, és un únic poema d’una força lírica extraordinària, dedicat a Salvador Espriu (…Una amable, petita, trista pàtria…) amb epígrafs d’A. March, B. Fenollar, V. Ferrer, Sor I. de Villena… que li són referents literaris. Aquesta part esdevé un cant a la gent senzilla, al dolor, a la memòria i als somnis d’un poble vençut. El seu engatjament amb el país, que viu sota el jou del dictador, et colpejarà, lector, i potser et desvetllarà, ara que tant ens manca el compromís.
El títol La clau que obri tots els panys fa referència a la mort, que no hi ha pany que l’aturi, però la clau i el pany tenen també la càrrega eròtica que impregna l’obra d’Estellés. El país (Un desig, el desig / d’inventar-me una pàtria…), l’amor i la quotidianitat (Un silenci de dones que se’n van al mercat, / i de llits per alçar, i amb llençols greixosos /…), i el rosari com un fil de religiositat que amarava el seu temps, o el fet d’escriure, hi són omnipresents, amb un llenguatge ric, ple de figures retòriques i de símbols arrelats a la terra. Els cucs de seda, els grills o els galls evoquen un paisatge tan proper com universal.
La seva lírica, plena de musicalitat, compromís civil i denúncia, és un retrat de l’època i de la vida del seu poble. Ha sabut copsar molt bé la vivència pregona de la gent, i per això els seus poemes, musicats tantes vegades, esdevenen himnes. Qui no recorda la interpretació d’Ovidi i T. Soler de Coral romput. Per tot això Estellés és avui un poeta imprescindible de la nostra literatura: un poeta universal!
