Filosofia en flames
Autor: Xisca Homar
Editorial: Sembra
Lloc i any d’edició: Gandia, 2025
Pàgines: 105
Filosofia en flames és el segon llibre recopilatori dels articles que Xisca Homar va publicant a l’Ara Balears des de l’any 2018. El primer, a la mateixa editorial, va ser Filosofia salvatge (2023). Homar va estudiar a la Universitat de València, actualment és professora de filosofia a Batxillerat i assagista.
El llibre comença amb una afirmació contundent i, encara avui, no exempta de debats, segons la qual la filosofia és literatura i no pas “el saber dels sabers” i, afegeix Homar, que, en conseqüència, la filosofia necessita lectors i, sobretot, lectors intel·ligents (o bons lectors) i no pas deixebles. I és que el rol del pensament filosòfic és fer pensar i ajudar a pensar, ja que la seva lectura (individual i/o compartida) és una experiència que transforma (o que ho hauria de fer).
De fet, ella mateixa concep que la seva col·laboració mensual a l’Ara Balears també li serveix (i amb l’ajuda de pensadors com Nietzsche, Zambrano, Deleuze, Foucault, Llevadot, Mercadé, Garcés…) per pensar, comprendre i viure millor en el present. I afegeix que el simple fet d’aturar-se per pensar o per llegir filosofia ja és un acte filosòfic. Que l’actitud és fonamental, sobretot en el món en què vivim, en què l’acumulació fetitxista i l’acceleració dels ritmes vitals de treball i de consum són danes difícils de contenir.
També és un acte de resistència ja que la tendència actual és, com bé diu ella, treure hores de filosofia de l’àmbit educatiu i fer que tota la vida vagi molt ràpida i accelerada. Per això, escriure, llegir, compartir clubs de lectura i fer classes són actituds imprescindibles i necessaris actes de resistència (que ella practica). I és que, afegeix, en tots aquests àmbits hi descobreix que hi ha molt d’interès per la filosofia.
Donar als articles el format de llibre, però, mostra certes desigualtats entre ells. També, que hi ha temes que es repeteixen. És cert que hi ha capítols molt bons i amb idees que ens obliguen a aturar la lectura. Com ha de ser, perquè el ritme de lectura ha de respirar adequadament. I l’autor ens ha de conduir cap a una respiració adequada. De tota manera, l’editor (i els editors d’assaig filosòfic en català en general, sobretot pels llibres que hem vist del 2025) hauria de ser conscient que el llibre té una vida més llarga que un article, que el lector hi dedica més temps i que cal guiar l’autor per evitar reiteracions i, sobretot, perquè pugui ampliar aquells aspectes que per les limitacions de l’article periodístic han quedat només esbossades, que en aquest cas n’hi ha un munt i Homar ho hauria fet perfectament bé.
