Autor: Bohumil Hrabal
Editorial: Navona
Lloc i any d’edició: Barcelona, octubre de 2022
Pàgines: 264
Bohumil Hrabal (Brno, 1914 / Praga, 1997) va doctorar-se en Dret. Passà per diversos oficis abans de ser un reconegut novel·lista. Començà a publicar l’any 1963, a 49 anys. A Txecoslovàquia, a partir de 1948, les seves obres van ser prohibides pel règim comunista. Està considerat un dels millors escriptors europeus de la segona meitat del segle XX. Altres obres seves són Trens rigorosament vigilats –duta al cinema per Jiří Menzel, que va obtenir l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1968–, Una solitud massa sorollosa i Personatges en un paisatge d’infància. La biografia de Hrabal ha estat escrita per Monika Zgustova: Els fruits amargs del jardí de les delícies.
Entre Anglaterra i Etiòpia, en un temps indeterminat, transcorren els atzars de la ficció. Geografies invisibles que condicionen els destins del protagonista, un cambrer d’hotels. El fil narratiu en primera persona presenta un marcat caràcter d’oralitat; per això l’autor inicia cadascun dels cinc capítols del llibre amb la frase: “Escolteu bé el que us diré ara” i acaba amb “En teniu prou? Doncs per avui plego”. Barreja una implacable verbositat hilarant, fruit d’una exaltada fantasia, amb un humor buf, grotesc i alhora graciós, on la sensualitat i l’erotisme tenen un paper rellevant. Malgrat que l’escriptura de Hrabal sembla oral, va formar-se amb la prosa avantguardista txeca. Els seus referents van ser Hašek i Kafka, amb qui Hrabal compartia la visió d’impotència de l’ésser humà davant els totalitarismes i les institucions polítiques deshumanitzades, que tan magistralment descriu per mitjà de les peripècies del protagonista txec, el cambrer Jan. Esplèndid monòleg sobre la grandesa i la decadència humanes.
Hrabal descriu els vaivens d’un antiheroi en l’època a la Segona Guerra Mundial. L’ocupació nazi de Praga, Moràvia i Bohèmia obligarà el protagonista a prendre decisions sobre la seva escalada social. Assumirà la decisió de Liza, la seva esposa alemanya, de salvar els alemanys de la Bohèmia del jou txec. Amb el Cop de Praga, 1948, el cambrer Jan es veu degradat dels seus privilegis anteriors i per evitar la presó accepta anar a treballs forçats en un bosc. Escull la solitud de la natura, on descobreix que l’home autèntic és aquell que sap retirar-se i viure en l’anonimat. En la lluita entre l’atzar i la voluntat, la tragèdia i l’humor, Jan es transforma en un espectador que “fusiona l’absurd de Franz Kafka amb la capacitat analítica de Milan Kundera”.
