Viatge a través del temps
Autora pintures i textos: Carme Riera Domènech
Editorial: Insòlit
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2025
Pàgines: 127
Carme Riera Domènech, nascuda a Barcelona l’any 1940, és una artista plàstica de gran projecció estatal i europea, així com també als Estats Units i al Japó. Ha realitzat més d’un centenar d’exposicions amb un tema de fons principalíssim: lligar els temps presents amb els temps passats en un recorregut de memòria íntima i imaginativa, fruit de la seva aguda sensibilitat envers la Natura i la percepció del Cosmos i la Humanitat, conceptes que escric amb majúscules per ressaltar la preocupació de Riera per les arrels més profundes de la vida en el seu sentit més ampli i humà, que tan bé s’expressen en els mites, la literatura i la mateixa història de l’art, camins pels quals Riera transita amb una gran creativitat formal que va tenir el seu principi en el disseny tèxtil.
En el seu recorregut artístic, Riera ha utilitzat una gran diversitat de materials i ha conreat diverses tècniques en els seus treballs de creació, que van des dels clàssics terrenys de la pintura, el dibuix, i la realització d’aquarel•les i, encara, de l’escultura, fins als seus treballs més experimentals a través de la pràctica del collage i la fotografia, així com les seves creacions matèriques a través de l’estany, que l’artista treballa amb ductilitat amb el resultat visual d’una gran bellesa estètica.
Arran de la parada forçosa a què ens va abocar l’epidèmia de la covid, Riera va anar confeccionant el que va anomenar viatges per la seva obra que han convergit en un total de 23 viatges que ens va anar enviant a través de newletter. Ara aquests viatges o episodis han estat recollits a Viatge a través del temps. Precedit per un pròleg d’Anna Maluquer, que va tenir cura de l’exposició “Carme Riera: una cosmogonia” a la Fundació Palau l’any 2023, a Viatge a través del temps podem resseguir la trajectòria artística de Carme Riera des dels primers temps (1975) fins al moment present.
En cada viatge, que no segueix un ordre cronològic sinó que ho fa per temes, trobem un seguit d’il•lustracions que donen fe de l’evolució plàstica de Riera, de les motivacions que l’han dut a treballar des del te i l’estètica zen als mites que donen sentit als goigs i tragèdies del gènere humà, el mar com a element inspirador o les cosmogonies fruit de la contemplació dels cels infinits.
