Calçats Angulo ha estat un punt de referència al centre de Mollet, una botiga que ha calçat diverses generacions de molletans i molletanes. La Maria Isabel Monleón, propietària de la botiga, es jubilarà després de 50 anys darrere el taulell, tot acomiadant un llegat amb 118 anys d’història de l’establiment.
Monleón, coneguda familiarment com a Maruja, va començar a treballar a la sabateria amb només 14 anys. “Em van dir que buscaven dependenta a la botiga. Vaig venir per veure si m’agafaven i ja m’hi vaig quedar per sempre”, recorda. L’antiga propietària, Carmen Angulo, li va ensenyar l’ofici: “La Carmen era una gran mestra. Penso en ella cada dia. Va arribar a ser com una segona mare”, confessa.
L’any 2002, Carmen Angulo va morir, i la Maruja i la seva companya, Ana Velasco, van assumir plegades la direcció del negoci, fins fa sis anys, quan la Maruja va continuar fent-se càrrec de l’establiment en solitari, després de la mort de l’Ana. Des dels 14 fins als 67, quan ha decidit jubilar-se, la Maruja Monleón les ha vistes de tots colors, però sempre amb un somriure a la cara i paraules amables als llavis. “M’agrada ajudar les persones, cuidar-les. Hi ha molta gent que se sent sola i que a més de comprar sabates, necessita que l’escoltis”, explica. Aquesta proximitat ha estat, sens dubte, la clau de l’èxit de Calçats Angulo durant més de cent anys. “La clientela de tota la vida entra, em diu el número de peu i el que vol, i s’espera a què jo mateixa li tregui el que em sembla. Això és molta confiança i em fa feliç”, diu Monleón.
Després de tota una vida dedicada a la sabateria, començarà una nova etapa a partir de Nadal. “M’ha costat dos anys decidir-me, però ja ho tinc clar”, afirma. Ara que ha començat amb la liquidació de l’estoc, el degoteig de clientela és constant: “No estic cansada de traginar caixes, sinó de l’emoció d’acomiadar-me de la botiga. Són molts anys i moltes vivències. Estic sorpresa de la quantitat de persones que han vingut a felicitar-me i a abraçar-me”.
L’any vinent, si tot va bé, la veurem passejar sense presses pels carrers de la ciutat:
“Jo no he mirat mai aparadors, no m’he assegut mai en un banc a mitja tarda. L’horari de botiga és sacrificat; i tinc ganes d’anar a un altre ritme, compartir amb la família, i sortir a fer un volt tranquil·lament, entre d’altres.”
