Delirant filigrana mil·limètrica
La trama fenicia, del visionari director Wes Anderson, arriba als nostres cinemes després de passar per la secció oficial de Canes, festival on ja havia participat anteriorment, sigui amb l’enlluernadora filigrana cinematogràfica Asteroid City (2023) o amb les meravelles artístiques La crònica francesa (2021) i Moonrise Kingdom, pel·lícula inaugural de Canes el 2012. Ara presenta una producció alemanya en anglès de la mà una altra vegada del seu guionista habitual, Roman Coppola. Tenim un home de negocis, Anatole, Zsa-Zsa, Korda (Benicio del Toro), l’home més ric d’Europa, que té en vista un projecte megalòman, el Pla Fenici d’Infraestructura Terrestre i Marítim Korda, i que requereix el finançament d’altres poderosos per tirar endavant. Enmig d’aquesta ronda negociadora, el magnat Korda sobreviu inexplicablement a un nou atemptat contra el seu avió particular, un entre molts intents frustrats d’assassinat de part d’una corporació econòmica que vol frenar la seva ambició econòmica desmesurada. Als plans de Korda s’hi oposa, també, un dels seus principals enemics, l’oncle Nubar (Benedict Cumberbatch).
Enmig d’aquests estira-i-arronses, Korda, un home amb diversos fills de diferents esposes, rep la visita d’una de les seves filles, Liesl (Mia Threapleton), ara monja, que fa anys que no veu al seu pare i que voldria nomenar la seva hereva. També ha contractat un nou tutor, Bjorn Lund (Michael Cera), per educar la seva extensa prole encara que, en realitat, és un espia. Tenim un nou repartiment farcit de cares ben conegudes, i que sovint passen fugisserament per la pantalla, com Scarlett Johansson, Riz Ahmed, Bryan Cranston, Hope Davis, Jeffrey Wright, Tom Hanks o Matthieu Amalric. El director americà de La isla de los perros (2018) ofereix a La trama fenicia una nova comèdia marciana d’aventures estrafolàries explicada com una historieta gràfica, amb escenes construïdes com vinyetes d’enquadraments perfectes, mostrant debilitat per la planificació geomètrica, els virtuosos tràvelings, les trames impossibles, absurdes, i els personatges excèntrics, caricaturescos.
Una nova i mil·limètrica festa delirant de Wes Anderson al llindar del cinema d’animació.
