Corresponsal d’enlloc
Autora: Júlia Bacardit Cruells
Editorial: Pòrtic Edicions
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Nombre de pàg.: 200
Júlia Bacardit (Barcelona, 1991) és periodista, escriptora i editora. Cofundadora de la Revista Branca de creació literària i gràfica. Col·laboradora en diversos mitjans. Protagonista amb Anna Pazos del pòdcast Les golfes. Obres anteriors publicades: El preu de ser mare (2020), Un dietari sentimental (2023) i El Raval a deshora (2024).
A Un dietari sentimental, relat autobiogràfic, Bacardit se centrava en la seva vida emocional, escrita amb “massa intimitat exposada per no res”, segons ella mateixa. Malgrat el ressò mediàtic que tingué el llibre, l’autora reconeix que “no era gaire bo”. Amb Corresponsal d’enlloc fa un salt des del món autocomplaent interior vers el dinamisme de la praxi laboral exigit per una corresponsalia periodística frustrant per terres romaneses.Al primer de la trentena de capítols del llibre, “Flors d’emergència”, Bacardit es presenta als futurs lectors amb una sincera mirada retrospectiva, lliure de condicionants previs. L’obra es desenvolupa en un aiguabarreig de dos corrents: dietari personal i reportatge periodístic. La combinació de vivències íntimes i laborals que li aporta la descoberta d’un nou país, Romania, estan descrites des d’una visió encalmada, allunyada de tota satisfacció narcisista, fruit d’una anàlisi introspectiva ben sincera.
S’observa un doble vessant literari: primer, el contingut de temàtica periodística, a partir de cròniques desiguals de fets irrellevants i passatgers que llisquen per la memòria dels lectors, malgrat l’estil directe i la nítida prosa amb què són escrits. El segon, la franca mirada introspectiva, on excel·leix a mostrar-nos l’evolució del creixement personal de l’autora. No ens deixa indiferents la sinceritat de Bacardit en reconèixer el seu fracàs com a corresponsal en ser acomiadada de l’agència. Daltabaix que sublima i projecta vers una escriptura rica en matisos psicològics. El desencís del seu fracàs personal és contrarestat per una obertura vers noves coneixences i relacions interpersonals. Tot aprofundint en la comprensió de la societat romanesa s’identifica amb l’entorn a la recerca d’històries humanes. Modus operandi que defineix la motivació i l’estil de treball de Bacardit, ben palès a El Raval a deshora. El darrer capítol, “L’honor de la derrota”, el conclou amb la frase “L’Andrei té raó. La perseverança és la forma més noble d’honor. I aquesta és la lliçó més bona que m’ha regalat Romania”. Descobriu-la!
