AIXÒ QUE ESTÀS PASSANT
Autora: Sigrid Nunez
Traducció: Núria Parés Sellarès
Editorial: L’Altra Editorial
Lloc i any d’edició: Barcelona, novembre de 2024.
Nombre de pàgines: 184.
Sigrid Nunez (Nova York, 1951) ha publicat nou novel·les, entre les quals destaquen L’amic (2018), guanyadora del National Book Award, i la biografia A Memoir of Susan Sontag. Ha col·laborat en diversos mitjans escrits, com ara el New York Times. Ha impartit classes a les universitats de Princeton, Columbia i Boston. La seva obra ha obtingut diversos premis: quatre Pushcart Prize i el Whiting Writer’s Award.
Dues de les seves novel·les han estat adaptades al cinema: L’amic (2019) i Allò que està passant –en castellà: Cuál es tu tormento, Anagrama, 2021, traduïda per Mercedes Cebrián– adaptada sota el títol La habitación de al lado, film amb què Pedro Almodóvar aconseguí El Lleó d’Or a Venècia, 2024.
Cadascun dels epígrafs amb què Nunez obre les tres parts de la novel·la són el pòrtic revelador del seu contingut. La primera citació de Simone Weil conté el títol de la novel·la. La segona part s’inicia amb “La mort no és artista” (Jules Rennart) i la tercera, amb una reflexió d’Inger Christensen sobre l’escriptura. Sens dubte l’autora ha tingut molt present la citació de Walter Benjamin: “És de la mort que el narrador de una història obté la seva autoritat” (pàg. 169).
És ampli el ventall de temàtiques tractades: el futur de la humanitat, la procreació de fills, l’avortament, el suïcidi, l’envelliment, les relacions maternofilials, la lectura, el patriarcat masclista, les mascotes, l’acompanyament en la malaltia terminal, el procés evolutiu del càncer, les teràpies agressives i les seves seqüeles psicofísiques, les sessions de teràpia grupal, l’eutanàsia…
Malgrat que tota la narració gira al voltant del procés d’acompanyament de la malaltia terminal de l’amiga de la narradora, Sigrid Nunez ens endinsa en el sentit de la vida a través d’un relat captivador, amb una prosa àgil i planera; profunda en les reflexions, soliloquis i diàlegs; brillant en l’arquitectura narrativa –combinació de seriosa transcendència i humorística resiliència–; captivador en la tendresa que traspua; lluminós en l’esperança que evoca; edificant en l’escolta de l’altre… elements, tots ells, no exempts de tocs intel·ligents d’alegre espontaneïtat. Malgrat la presència del dolor i la mort, l’amistat d’ambdues dones acondueix el text vers una lectura positiva, allunyada de qualsevol intent melodramàtic i moralitzador.
William Faulkner afirmava que animar la gent era la tasca que tenien tots els escriptors. Amb aquesta obra, Sigrid Nunez n’ha reeixit!
