Marc Álvarez, conegut artísticament com a ‘Dase’, va començar a pintar grafits el 2006 a Mollet, la seva ciutat natal. Avui dia, en aquest municipi s’hi pot contemplar el mural ‘Aigua’, que opta a ser el Millor Mural del Món del 2024, segons la plataforma Street Art Cities. Aquesta i altres obres repartides arreu del país i a fora són un exemple de l’evolució que ha patit aquest artista, que aposta per la sostenibilitat, tant pel que fa als missatges que vol donar com a les eines que utilitza.
Dues obres seves opten a ser el Millor Mural del Món 2024. Com ha arribat fins aquí?
La plataforma Street Art Cities té un mapa de murals a escala mundial molt ampli. Cada mes fa una votació popular per escollir el millor mural. Llavors, els tres millors murals de cada mes opten al premi Millor Mural del Món. Al mes de juny vaig quedar segon amb el mural Aigua, que vaig pintar al Pintalist Fest de Mollet i que posa sobre la taula l’actitud inconscient que a vegades es té davant d’alguns recursos, com l’aigua en aquest cas. I després, a l’agost, vaig quedar primer amb el mural pintat a la Garriga, La vida és un vol, que tracta sobre la fragilitat que té la vida i la importància de prestar atenció als petits detalls i intentar gaudir d’aquesta vida. Això m’ha convertit en l’únic artista que té dos murals nominats al premi en un mateix any. Per mi és un honor, però també és un repte perquè el vot de la gent que vulgui votar-me a mi es dividirà.
Però content de ser-hi, no?
Sí. I no només per mi. Hi ha 18 artistes espanyols que tenen nominacions. No és estrany, perquè a Espanya, realment, hi ha un nivell molt alt en pintura mural, i això es veu en cada convocatòria d’aquests premis. Som una potència de primer ordre pel que fa a l’art urbà. I això és una cosa que està molt bé. Encara li falta una mica de reconeixement i suport, però no es pot negar que Espanya té un talent molt competitiu.
Aquest fet ha passat sempre?
Sí, fa temps que passa. En aquesta plataforma, la majoria de premiats i nominats són espanyols. Tenir 18 artistes nominats aquest any és un fet molt potent.
Vostè té murals a diferents llocs del món, però els nominats són de km 0, un d’ells a la seva població, Mollet.
Sí, és una meravella, un honor per mi. Està bé que aquests reconeixements ens portin cap a casa.
Tant l’un com l’altre són uns murals molt Dase. L’estètica és important, però encara més el contingut i el missatge.
Sí, al final les meves obres es caracteritzen per uns elements comuns. D’una banda, per l’estil, amb uns elements visuals que sempre utilitzo, des de l’estampat geomètric blanc i negre fins als degradats. I de l’altra, per la sostenibilitat. Perquè els murals, independentment dels temes, que crec que han d’inspirar una consciència de respecte al medi ambient i als animals, també han de ser coherents amb els materials utilitzats. Això fa que siguin els murals més sostenibles de la seva categoria.
Com ho aconsegueix?
Si utilitzo esprais, són esprais sense dissolvent tòxic, que és el component més nociu. A més, els productes són de fabricació nacional, de proximitat, els envasos són reciclables, la fórmula de la pintura, a part de no tenir dissolvent, és amb una base d’aigua. Aquestes pintures també són veganes, és a dir, no tenen components d’origen animal, els pinzells que utilitzo no tenen pèl animal. Al final, no són sostenibles només pel missatge de l’obra i l’estil, sinó també per les eines i materials utilitzats. Es pot dir que tot està en línia.
Aquesta consciència social i ecològica l’ha tingut sempre, des que va començar a pintar fa gairebé 20 anys, o l’ha anat adquirint amb el temps?
A mi sempre m’havia agradat molt l’art i els animals, però quan vaig començar a pintar vaig veure que l’art al carrer tenia un gran potencial per comunicar missatges, de la mateixa manera que ho fa la publicitat. Vaig pensar que jugaven en la mateixa línia. Una tanca publicitària visualment està competint amb un mural. Jo em vaig plantejar que amb un mural en lloc d’intentar vendre un cotxe o qualsevol altre producte podria intentar comunicar idees que jo crec que poden fer un planeta millor. Llavors, jo ja havia fet molts murals que eren reivindicatius, amb temàtiques com la violència de gènere, per exemple, o l’explotació animal, tant en l’àmbit de la ciència com de la tauromàquia. Jo ja veia el poder que podia tenir l’art urbà. Si una tanca publicitària et pot convèncer que et compris un cotxe, potser també ho pot fer l’art urbà perquè siguis més conscient d’algunes problemàtiques, i conscienciar la gent que el paper de cadascú és important. Llavors, jo ja havia fet molts murals d’aquests, però quan vaig començar a pintar no hi havia pintures en esprai amb base aigua per exemple. El veganisme existia però era una cosa més desconeguda del que és avui dia.
I en la seva vida personal també aplica aquest veganisme?
Diguem que jo, tot el que he après en la meva vida també ho he aprofitat per fer la meva obra. L’any 2011 vaig deixar de consumir productes d’origen animal a títol personal, i el mateix temps ho vaig aplicar a la pintura. Sempre hi ha alternatives a l’hora d’usar materials que no impliquen l’explotació animal. Quan l’any 2015 en col·laboració amb Greenpeace vam fer un mural per salvar l’Àrtic i van donar a conèixer aquests productes, les pintures amb base aigua, ho vaig trobar molt interessant i ho vaig començar a aplicar en els meus treballs. Per tant, ha sigut un procés progressiu, una evolució personal que ha influït sobre la meva obra.
Està satisfet amb la repercussió que té? Nota que incideix en la transformació de la societat?
Jo crec que el que aconsegueixo és que la gent s’interessi pels murals, és a dir, jo vaig pel carrer i veig que la gent s’hi para al davant a contemplar-los, a apreciar-los, a donar-li una volta, a intentar interpretar-los. Aleshores, si més no, el que aconsegueixo és que la gent pensi en aquest tema i li doni una volta. Ara, això de convèncer o no convèncer és una cosa molt personal i és difícil de valorar. Però sí que crec que participo d’aquesta reflexió que es pot generar.
Una de les temàtiques de Dase són els animals. Al mural de la Garriga, per exemple, hi ha una papallona. Quin vol ser el missatge?
El que passa és que quan es parla de medi ambient sembla que només es refereixi a les plantes o a la qualitat de l’aire. Al final, el planeta Terra és la nostra casa i la convivim amb els animals que no són humans. Moltes vegades no els tenim en compte, només els explotem pel nostre benefici, ja sigui per oci o per qualsevol altra cosa. I realment crec que no està bé. Vaig descobrir que estem vivint una filosofia que se li diu especisme, que vol dir que es creu que l’espècie humana és superior a les altres espècies, perquè tenim una capacitat intel·lectual superior o perquè som més. Al final, unes i altres espècies tenim els mateixos drets. Sí que és veritat que els humans som molt forts i tenim molt poder, però també tenim una responsabilitat de respectar. Llavors és un tema que trobo important. Si hi parem una mica d’atenció, canviant petites coses de la nostra vida, podem viure en harmonia amb la resta d’animals o, com a mínim, molt millor.
Com definiria el seu art?
Com a artivisme vegà, crec que aquestes dues paraules el defineixen força bé. Perquè al final, el veganisme es basa sobretot en el respecte als altres éssers vius. Els murals que pinto també els defineixo com a ecomurals, perquè soc un artista que es preocupa de quins materials utilitzar, de què plasmar-hi al voltant d’aquesta temàtica. Podríem parlar d’artivisme vegà i d’ecomurals.
Així, no hi ha gaire artistes que segueixin aquest camí?
No, perquè quant a materials, per exemple, les pintures ecològiques són notablement més cares. Això per començar. I molts artistes, per la seva obra personal, o no s’ho poden permetre o no volen fer aquesta inversió. I de cara a les entitats que contracten els murals, passa una mica el mateix. Llavors, només per aquesta banda, ja hi ha un filtratge molt important. I després, pel que fa al tema dels pinzells vegans, és una qüestió de si t’importa o no t’importa. També és veritat que tot i que la majoria d’artistes no tenen aquesta filosofia, hi ha moltes entitats, des d’administracions públiques fins a empreses privades, que realment creuen en una manera diferent de fer les coses. Veuen el que signifiquen les meves obres i opten per elles, perquè creuen que estan en la línia de les seves creences i els seus valors. I pensen que Dase pot ser la millor opció.
Amb quin tipus d’empreses ha treballat que segueixen aquesta filosofia?
D’empreses amb les quals he treballat, que tenen aquest posicionament, hi ha, per exemple, Ecovidrio, Wallapop, Greenpeace, Hola Luz… Totes aquestes empreses quan he treballat amb elles és perquè probablement quan es plantegen transformar un espai i incloure l’art en les seves oficines busquen un artista que estigui molt en aquesta línia.
Dase també ha creat una gran empresa, que li permet fer murals arreu?
Al final, el que vaig fer és crear una agència, Pintalist, amb la qual donem cabuda a més maneres d’entendre l’art, a més visions. Jo tinc la meva, però n’hi ha moltes. Oferim serveis a diferents països, però principalment a Espanya, on estem a totes les comunitats autònomes com Madrid, la Comunitat Valenciana, Andalusia… Donem servei a tot arreu a través de l’art. I amb l’art fem murals personalitzats, són projectes més comercials en què es pinta el que vulgui el client, bàsicament. Després també fem activitats per a esdeveniments.
A títol personal també ha pintat a Nova York.
Sí, i també a Miami i Chicago, als Estats Units.
Suposo que l’entorn fa que l’experiència sigui diferent.
Sí, paradoxalment, a Espanya tenim un talent espectacular. És molt fàcil de veure el nivell que hi ha aquí, ja sigui amb aquests premis o en general mirant els portafolis d’artistes i la premsa. Podem dir que tenim un nivell molt potent, però també crec que Espanya és un dels països on es paga pitjor. Si anem als Estats Units, proporcionalment no hi ha tant talent –que n’hi ha molt, ehh– però allà hi ha un altre cost de vida i es valora molt més l’art. Aquí, en canvi, està poc reconegut. Al final, el grafit ve de l’àmbit clandestí i s’ha anat professionalitzant i legalitzant-se i ara està començant a tenir una tirada important quant a tendència, atracció popular, però econòmicament, és a dir, que els artistes es vegin ben retribuïts en proporció al valor que aporten a les ciutats, encara falta molt.
En els seus murals, siguin on siguin, combina sempre els elements reals amb els abstractes. Per què?
Sí, m’agrada molt combinar aquests dos elements. D’una banda, un element figuratiu que sigui fàcil d’interpretar per tothom i, de l’altra, elements més abstractes que donen una mica més de llibertat imaginativa a la persona que l’està mirant, i que acaben identificant l’obra d’un artista. S’ha de tenir en compte que una foto o una imatge realista és més difícil atribuir-la a un autor. En canvi, quan hi ha aquests elements abstractes és molt més fàcil, i en el moment que es mira l’obra de seguida s’identifica amb l’artista que l’ha fet.
I el color, quin paper hi juga?
El color és molt important. A mi m’agrada molt treballar combinant alguns colors que crec que encaixen en l’obra amb el blanc i negre, amb els beix o pastel, i amb algun toc de color.
A banda de murals també pinta quadres.
Sí, faig quadres amb el mateix estil i les mateixes temàtiques, però amb una mica més d’experimentació, perquè el format petit et permet jugar més. En un mural gran, si vols canviar una cosa, si vols improvisar, has d’estar un dia més treballant-hi, allà pujat en una grua.
S’ha inspirat en algú en la seva feina?
És molt difícil, perquè com dèiem en els meus murals combino diferents estils, i quedar-me amb un referent com a principal no puc fer-ho. Hi ha diferents artistes espanyols que m’han agradat molt, però al final la meva obra va canviant amb el temps i els meus gustos, també. Els murals que m’agradaven amb 15 anys no són els mateixos que m’agraden ara, amb més de 30.
Algun repte per aconseguir?
Aquest any m’agradaria oferir una formació per a la gent que vulgui aprendre a pintar murals, perquè rebo molts missatges de gent que té dubtes, que li agradaria introduir-se en aquest món. Ja són 19 anys pintant murals i amb l’agència, i crec que hi ha molts truquets que podria compartir. I per mi seria un goig ajudar les persones que es plantegin dedicar-se a l’art o a aprendre a fer-ho per gaudir-ne.
