L’efectiu perd pistonada davant d’altres formes de pagament i, actualment, ja no representa ni la meitat de les transaccions que es fan –segons dades referides a tot l’Estat–. El terreny que perd l’efectiu el guanyen altres mitjans, en especial les targetes de dèbit i de crèdit, però també d’altres de telemàtics –PayPal, Bizum–. El canvi es produeix també en un context de fort creixement de les compres electròniques.
La pandèmia ha actuat com a accelerador de tendències que ja s’observaven en anys anteriors. L’any 2020, marcat –com ja és conegut– per un confinament que va tenir tancat el comerç no essencial durant setmanes, el nombre d’operacions pagades amb targeta va augmentar un 4,4%, fins a superar els 4.736 milions, segons dades del Banc d’Espanya. És cert que la quantia global d’aquestes operacions (160.551 milions d’euros) va tenir la primera reducció des del 2012 –un dels anys del pou profund de la crisi financera–. Es van fer més operacions, però amb quantitats mitjanes inferiors, 34 euros, mentre que el 2008 l’import mitjà era de 50 euros.
Un dels factors acceleradors de la pandèmia va ser que, sobretot en els primers temps, es buscaven millors condicions higièniques davant de la temença que els diners en efectiu poguessin ser propagadors del virus. Un 2,5% de la població manifesta que la Covid-19 va ser el motiu del canvi de l’efectiu per la targeta en les seves operacions. El costum d’utilitzar un mitjà de pagament més còmode i, per què no dir-ho, les dificultats creixents de disposar de caixers automàtics a prop pel tancament d’oficines que es deriva de la fusió entre entitats i de la fam d’estalvi de costos dels bancs resultants d’aquest procés també ha suposat una acceleració del canvi. De fet, les visites al caixer van baixar un 31%, fins a 608 milions d’operacions. Els usuaris aprofiten més cada viatge al caixer, perquè treuen més diners de mitjana –164 euros per operació davant dels 136 de l’any anterior–. En global, els diners retirats dels caixers automàtics va baixar un 15% a tot l’Estat, amb un total de 102.197 milions d’euros.
El viatge cap a la profecia d’un món sense diners s’accelera, tot i que entre els col·lectius més veterans, i paradoxalment, els més joves encara hi ha més predomini de les operacions en efectiu, segons una enquesta sobre mitjans de pagament que també ha fet el Banc d’Espanya amb resultats que s’han conegut aquesta mateixa setmana. L’efectiu és actualment el sistema de pagament preferit pel 36% dels enquestats. L’efectiu perd adhesions, perquè el 2014, era un 80% el que manifestava la preferència pel diner líquid.
El desamor creixent per l’efectiu també té com a motor la mateixa administració que, progressivament, va posant vedat a la utilització del diner líquid en transaccions de quanties elevades. Recentment, ha entrat en vigor a l’Estat la mesura que limita a 1.000 euros l’import màxim de les transaccions que es poden fer en efectiu. És una mesura que busca posar límits a l’elusió fiscal que suposa que no quedi constància exacta de l’import que s’està pagant, com sí que en queda quan el pagament es fa amb targeta o per mitjans telemàtics, com les transferències bancàries.
La introducció de les formes telemàtiques de pagament suposa el risc que determinades capes de població, sobretot les d’edat més avançada, vagin quedant excloses d’operacions. Però, bretxes digitals a banda, també són una manera de reduir la privacitat de la ciutadania. El rastre de les compres electròniques suposa posar al descobert dades que, tot i que legítimes, l’interessat voldria conservar en l’anonimat davant de governs –i qui sap si d’entitats privades–.
Amb independència d’aquestes reticències, el creixement de les transaccions electròniques també suposa una bona injecció de recursos per a les entitats bancàries que obtenen centenars de milions d’euros a través de les comissions que cobren per les operacions que es fan amb targeta. A més de cobrar per la terminal que instal·len als comerços i establiments de restauració per facilitar els pagaments, la banca cobra per cada transacció que es fa. Encara que aquestes comissions, un percentatge sobre l’import total de la compra, ha tendit a reduir-se fins a una forquilla d’entre el 0,3% i el 0,7%, el global dels diners obtinguts per comissions va arribar l’any passat a 562 milions d’euros i, a la vista de com s’estan incrementant les operacions aquest 2021 –un 15% més de transaccions amb targeta i un 6% més en import global– la xifra creixerà substancialment.
El rastre de la targeta, detectable pels governs per fer passar per la caixa fiscal, també ho és per a les entitats emissores, que tenen un perfil força aproximat sobre els hàbits de compra dels clients. La targeta guanya terreny davant de l’efectiu, però el preu de la comoditat del contact less és deixar-s’hi una mica més de privacitat.
