Enguany es jubila Sebastià Bardolet (Torelló, 1960), mestre i antic director de l’EMVic (Escola de Música i Conservatori de Vic). Va començar la seva formació a l’Escolania de Montserrat i va continuar ja a l’emvic, on de seguida ajudaria a fer classes. Més endavant, en va ser professor i director. Ha fet altres feines, però aquests més de 40 anys a l’escola de música han estat el centre de la seva trajectòria. N’ha viscut els canvis i n’ha format part. Se’n va satisfet, amb humilitat i agraïment envers els companys, l’alumnat i les famílies. La seva passió per la música, però, continuarà.
Quan i com va començar la seva relació amb la música?
Més enllà d’un entorn familiar on la música era habitual, la meva formació musical ve de l’Escolania de Montserrat, on vaig estar dels 10 als 14 anys.
Com va ser el seu pas per l’Escolania?
Tant els meus germans com jo vam passar per l’Escolania de Montserrat. Va coincidir en un dels millors moments de l’Escolania, amb el pare Ireneu Segarra i amb el final del franquisme, amb tot el que va suposar Montserrat en aquell moment. Els que hi havíem passat sortíem amb una formació musical molt important que contrastava amb la formació elemental que hi havia en aquells moments a Catalunya, amb molt poques escoles de música.
I doncs, quan va tenir el primer contacte amb l’Escola de Música de Vic?
Joaquim Maideu, músic, pedagog i director de l’EMVic, havia començat una renovació molt important de l’escola de música i justament formava part, juntament amb Santi Riera i d’altres, de l’equip de col·laboradors del pare Ireneu que provocaria un gran canvi en l’ensenyament musical del país. Després de Montserrat vaig acabar els estudis musicals a l’Escola de Música de Vic i al Conservatori Municipal de Barcelona i ben aviat vaig començar a ajudar a fer classes i incorporar-me, juntament amb alguns altres antics escolans, al nucli de col·laboradors que havia creat Joaquim Maideu a Vic, amb gent molt jove com Pep Baucells, Miquel Casals o Ramon Peiron, i d’altres més veterans com Pere Serra o Pere Sellarès.
Ho compaginava amb altres estudis i feines?
Sí, jo vaig ser de la primera generació d’estudiants de Magisteri de la Universitat de Vic i vaig estar quatre anys treballant com a mestre d’EGB al Carme de Manlleu. Feia classes de música i d’alguna altra assignatura, com història. Hi va haver un temps que compaginava la feina de professor a Manlleu amb la d’aquí a Vic, però finalment em vaig anar decantant per l’escola de música. N’he estat docent i director (entre el 1992-1996 i el 2002-2006). També vaig estudiar musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, vaig formar part de l’Escola de Pedagogia Musical i he col·laborat com a professor a la UVic o a l’Esmuc. Més enllà de la docència m’he especialitzat força en la interpretació de cançó tradicional, des de grups com la Camerata de Cançó Tradicional dels anys vuitanta fins a les col·laboracions tant en la recerca com en la interpretació amb Jaume Ayats, amb qui ens coneixem ja des de l’Escolania.
Ha estat a l’Emvic més de 40 anys, des que en tenia 20. Com valora l’experiència?
He vist una escola que ha canviat molt, des del nombre d’alumnes fins a les instal·lacions o el professorat, però que ha sabut mantenir els mateixos valors i objectius que la definien i inspiraven a principis dels anys 70 amb Joaquim Maideu i que segueixen sent perfectament vigents en un món educatiu molt desorientat.
Aquest any han celebrat el 180è aniversari de l’escola…
Exactament. Es tracta de l’escola de música municipal més antiga de Catalunya i que ha sabut adaptar-se als nous temps. La incorporació dels ensenyaments de jazz i de música moderna durant la direcció de Baucells n’és un bon exemple.
Què s’emporta de tots aquests anys?
El més important és l’agraïment als alumnes: l’objectiu de qualsevol mestre és no ensenyar-los res sinó mantenir la seva curiositat innata perquè aprenguin per ells mateixos. Agraït també amb la confiança dipositada per les famílies i el respecte i el bon ambient entre els professors del claustre. En l’àmbit més personal, m’enduc l’haver contribuït humilment a dignificar les escoles de música, l’haver aconseguit integrar-les com un element clau del nostre sistema educatiu i en el cas concret de Vic l’haver ajudat a programes com els convenis d’integració horària amb les escoles de Vic o la creació de la Xarxa emvic d’escoles i aules de música associades.
Després de tants anys dedicats al món professional musical… com continuarà vinculat amb la música?
Amb moltes ganes de continuar fent música allà on pugui ajudar. Seguiré dirigint les Caramelles de Sant Julià, el Cor d’Homes de Folgueroles, El Divino de Sant Vicenç i m’incorporaré també a la direcció de la Coral de l’Aula d’Extensió Universitària de la UVic.