Aquest proper 23 de novembre farà 20 anys de la mort del goril·la albí Floquet de Neu. Justament el color blanc del seu pèl el va fer més propens al càncer de pell pel qual va morir al 2003. Es calcula, però, que tenia uns 39 anys quan la mitjana de vida d’un goril·la en llibertat és de 25 anys. Floquet de Neu era l’estrella indiscutible del Zoo de Barcelona, gairebé un símbol de la ciutat de Barcelona. Eren uns temps en què eren pocs els qui discutien l’ètica d’exhibir en captivitat animals salvatges i Guinea Equatorial era una de les darrers colònies d’Espanya.
Dos granollerins van ser al costat del goril·la gairebé des del primer moment de la seva captura l’octubre de 1966, als afores de la ciutat de Nkó, a Guinea Equatorial. Després de matar la seva mare, el caçador Benito Manié va vendre Nfumu Ngui (‘goril·la blanc’, en llengua fang) al primatòleg Jordi Sabater Pi per 20.000 pessetes (uns 120 euros). Sabater Pi treballava al Centre Biològic d’Ikunde, un enclavament del Zoo de Barcelona en plena selva guineana que havia impulsat el granollerí Antoni Jonch, director del Zoo de Barcelona. A Ikunde, un altre granollerí, Agustí Lorenzo, va rodar amb la seva càmera de 8mm les primeres imatges de Floquet de Neu. A partir de llavors arrencava l’estrellat del goril·la blanc.
Antoni Jonch recorda a les seves memòries la magnitud de la troballa: “Havíem tret la rifa, però no va ser sort. Va ser un premi a la constància.” Mentrestant, Agustí Lorenzo i la seva dona, Jesu Blanco, ajudaven en la cura del petit primat els primers dies a Ikunde: “De primer no li vaig donar gaire importància: era un goril·la més”, recordava Lorenzo en un reportatge d’EL 9 NOU del 2003 signat per Xavier Serra.
Floquet de Neu és l’únic goril·la albí conegut, tot i que, segons explica Gabi Moto, equatorià arrelat a Granollers des de fa dècades, “pot ser que Floquet de Neu sigui un exemplar únic, però també pot ser que no s’hagi trobat cap altra goril·la albí perquè cap guinea`ha gosat ni esmentar haver-lo trobat”. Supersticions locals apunten que els goril·les blancs són senyal de desgràcia.
Quan el goril·la va arribar a Barcelona es va desfermar una autèntica bogeria mediàtica, allò que ara es diria ‘viralitzar’. Inicialment no se sabia com dir-li. De l’original Nfumu Ngui, el diari Tele/eXpres el va batejar com a Blancanieves, tot i que Sabater Pi l’anomenava Floquet de Neu. El març de 1967, la portada del National Geographic va insistir, en anglès, en el nom de Sabater Pi: Snowflake, nom que també van difondre altres mitjans internacionals com Stern, Life o Paris-Match. El 1968, la barcelonina La Hoja del Lunes el va començar a dir, en castellà, Copito de Nieve.
Ara que farà 20 anys de la mort de Floquet de Neu, és més que probable que torni una d’aquelles polèmiques que tant agraden als barcelonins. Al cap de dues dècades sense el goril·la, que ha protagonitzat fins i tot una pel·lícula, Barcelona encara no li ha dedicat cap monument, placa o carrer, tot i que els alcaldes Joan Clos i Xavier Trias s’hi van comprometre. Des del maig de 2021, una petició a Change.org ho recorda i, a hores d’ara, ja ha recollit prop de 52.000 signatures. En una carta en resposta a la iniciativa de l’escultura-robot de Floquet de Neu proposada per Aqui Houston, l’Ajuntament d’Ada Colau va respondre que “malgrat la figura de Floquet de Neu pugui resultar amable i despertar la nostra empatia, al capdavall fou el resultat del colonialisme a la Guinea Equatorial”. Així, doncs, continuava la carta, “el Ple [del Consell Assessor d’Art Públic] continuarà reflexionant entorn un possible homenatge a Floquet de Neu. Un homenatge però que no hauria d’amagar les contradiccions més amunt referides”. I ja han passat dos anys. A veure el que triga l’alcalde Collboni a desenterrar la carpeta de l’homenatge a Floquet de Neu…
