L’històric restaurant Layon, de Granollers, tancarà portes el proper 10 de gener. Els germans Ramon i Josep Planas Gómez, quarta generació al capdavant d’aquest negoci familiar, es jubilen amb 71 i gairebé 65 anys. Després de 133 anys i sense relleu generacional a la família, tanquen sense tenir clar, per ara, si hi haurà continuïtat en l’activitat de restauració al local de la plaça de la Caserna, al centre de la ciutat. Amb tot, estan en converses amb un parell d’iniciatives per aconseguir-ho, expliquen els germans Planas a EL 9 NOU.
“Compartim amb vosaltres una notícia que ens omple d’emoció i nostàlgia. El proper 10 de gener ens jubilem. Han estat molt anys de treball i esforços tant per part de la nostra generació com dels nostres pares, avis i besavis. Però, després de més de 130 anys, el nostre estimat negoci familiar arriba al final del seu camí”, comenten els dos germans en un text de comiat que han començat a compartir amb els clients aquests darrers dies.
“Ha estat una aventura preciosa, l’aventura de les nostres vies però també una part de moltes altres vides. Esperem dir-vos ‘fins sempre’ amb un somriure”, afegeixen els germans, que comenten que les festes de Nadal serviran per acomiadar-se de la clientela. Per la tarda del divendres 10 de gener, tenen previst obrir portes al local perquè tothom qui ho vulgui se’n pugui acomiadar.
Hilarion Planas Bosch va engegar el negoci amb Elionor Gispert. Era el gener de 1892 i van arrencar com una taverna a l’edifici que feia cantonada entre l’actual plaça de la Caserna i el carrer Travesseres. D’Hilarion en deriva el nom del restaurant, que primer s’escrivia amb i llatina però què, durant el franquisme, es va canviar per una y, explica la família. Ramon Planas Gispert i la seva dona, Josefa Taradellas Arnau, els van fer el primer relleu i van seguir com a taverna i cafè però ja van començar a fer menjars. Primer, per endur. “Els treballadors de Roca Umbert deixaven la carmanyola al matí i fèiem escudella i carn d’olla i se l’enduien quan plegaven”, explica Josep Planas.
Van ser els pares d’en Ramon i en Josep, Josep Planas Taradellas, mort l’any 2011, i Marcelina Gómez Paituví, que té 93 anys, els qui van començar el negoci de restaurant. “El pare es va enganxar al negoci de valent quan va tornar de la mili als anys 40”, explica en Ramon. L’any 1952 es va casar amb la Marcelina, que també va començar a treballar al restaurant. “Ens vam casar el 6 d’octubre i el dia 12 ja estàvem aquí perquè hi havia un casament”, recorda ella.
I tot just un any després, va néixer el fill gran. “Amb 12 o 13 anys, els pares em van posar un davantal i cap aquí”, diu en Ramon, que sempre ha estat servint a sala. En Josep també va començar de ben patit darrere la barra. Després, “vaig fer estudis d’hosteleria a Girona i els cap de setmana ja estava a la cuina”, exposa el cuiner del Layon.
Aquells van ser anys amb molts banquets. “Havíem fet més de 200 convits en un any. La gent es casava a l’església i venien cap aquí”, recorda en Ramon. Per això, l’any 1962 van ampliar la cuina i van fer un espai per aquestes celebracions. El menú, generalment, consistia en un entremès amb ensaladilla i embotit, canelons o arròs i vedella o pollastre per acabar. En arxivadors, encara conserven moltes de les minutes d’aquells banquets, sobretot de les que van fer entre 1964 i 1974 però també algunes d’anys posteriors. “Si algú va fer en banquet aquí i li fa gràcia tenir-ho, ens ho pot demanar que la buscarem”, diu en Ramon. Anys més tard, quan la gent va tenir més facilitats per moure’s, “es van deixar de fer banquets”.
Durant les darreres dècades, Layon ha estat sinònim d’esmorzars de forquilla amb cap i pota o ventre i llengua, de menú diari als migdies i de bons àpats a la carta amb plats com els calamars a la romana, els canelons o els arrossos. La darrera reforma la van fer a finals dels vuitanta. Com en les generacions anteriors, en Ramon i en Josep han tingut al costat les parelles, Jordina Teixidó Gamissans i Pia Alonso Pérez. “Per festejar amb en Ramon, venia a treballar aquí”, rememora la Jordina.
