La Fira de l’Oli del Vallès i el Mercat del pa artesà celebrarà la 13a edició l’1 de febrer a Bigues i Riells del Fai. La mostra acollirà entre 70 i 80 parades, amb protagonisme de l’oli de proximitat, a la plaça Miquel Bosch. Aquest dimecres al migdia se n’han presentat les activitats a l’ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras. La fira tornarà a ser el punt de trobada del sector al Vallès Oriental que, en els darrers anys, s’ha reivindicat i ha impulsat el reconeixement de la varietat pròpia del territori.
Durant la fira, que durarà tot un matí hi haurà parades d’oli de vera (autòcton del Vallès Oriental) i d’altres varietats. També n’hi haurà de pa artesà amb farines antigues i d’altres productes de proximitat. També es faran dos tastos d’oli al Teatre Auditori Polivalent i hi haurà tallers infantils, un show cooking a càrrec del Gremi d’Hostaleria i un tast d’olis a cegues.
A banda de les activitats de l’1 de febrer, també n’hi ha de prèvies aquesta setmana que ve, dirigides a productors d’oli i professionals de la restauració. La fira està organitzada per l’Ajuntament de Bigues i Riells del Fai i el Consell Comarcal.
El 2024 ha estat un any de rècord pel que fa a la producció d’oli d’oliva al Vallès Oriental. Després de dos anys dolents per culpa de les condicions climàtiques amb sequeres i onades de calor, el retorn de les pluges de primavera i unes temperatures més “normals” al llarg de l’any han afavorit unes xifres de collita rècord en alguns dels principals productors de la comarca.
Aquest és el cas de Mas Nualart, una finca situada a la Garriga que es dedica al conreu d’olivars per produir oli d’oliva. Jaume Nualart, un dels fills del propietari del negoci, Carles Nualart, explica amb satisfacció l’èxit de la collita d’enguany: “L’any passat vam collir uns 5.000 quilos d’olives. Aquest any hem arribat a 80.000.” Nualart assegura: “És el millor registre que tenim a la nostra història, amb molta diferencia. Gairebé dupliquem el segon millor registre, que era de 50.000 quilos. Sabíem que seria una bona campanya perquè els camps feien goig, però no ens imaginàvem arribar fins aquí”, afirmava.
Però a que es deu aquesta enorme productivitat? Així ho explica Nualart: “Els olivars feia dos anys que no treballaven, i això ha provocat que aquest any hagin donat molt fruit. L’any passat i l’anterior van ser molt dolents. Tant el temps com la pluja han afavorit una bona floració i un bon quallat. Hi ha hagut menys onades de calor que els anteriors anys i els olivars han pogut resistir millor els mesos càlids.” El president de l’Associació de Productors d’Oli del Vallès, Arnau Velasco, afegia que “ha plogut quan havia de ploure.
Les pluges a la primavera han estat molt importants. Altres anys han hagut sequeres. Aquest any la floració ha estat bona. I a més flors mes quilos d’olives”. Així i tot, Velasco afirma que, en termes generals, aquest any no ha estat exageradament bo pel que fa al rendiment: “Les pluges abundants d’octubre i novembre no ens van afavorir, perquè van fer disminuir el rendiment d’oli. Les olives es van omplir d’aigua. Per tant, s’han collit molts quilos d’oliva, però també molts quilos d’aigua. En percentatge, la rendibilitat d’oli ha rondat entre el 10% i el 14%. Tot i això, ha estat un bon any.”
Aquestes pluges d’octubre i novembre han estat especialment perjudicials per a alguns productors. Aquest és el cas de Mas Curró, situat a Bigues i Riells. Juan Manuel Romero, tècnic de la finca, ho explica així: “Les pluges a partir d’octubre són dolentes perquè l’oliva s’omple d’aigua, pesa més i cau. Tenim una finca relativament gran i no tenim recursos per collir totes les olives els dies de pluja abans que caiguin, de manera que moltes van caure a terra i, les que cauen, nosaltres les donem per perdudes.”
Al Mas Curró, expliquen: “Aquest any ha estat un punt d’inflexió respecte als tres anteriors, perquè la collita ha estat millor. Ara bé, continuem estant lluny del que voldríem. Hem fet una producció del 50% del que tocaria. El clima ha estat un motiu, però no l’únic. Estem estudiant altres possibles causes.”
Mas Curró ha rebut importants reconeixements recentment, com el de tercer millor oli de Catalunya de 2024, i Romero incidia que “tot i que en termes de producció ha estat un any regular, pel que fa a qualitat ha estat excel·lent”.
A nivell general de la comarca, es pot considerar que l’any ha estat altament productiu pel que fa a l’oli. Això es veu reflectit en el Trull de Mas Sapena, situat a Santa Eulàlia de Ronçana, que actualment és l’únic molí d’oli actiu al Vallès Oriental. Ja és habitual que els productors de la zona vagin a fer l’oli a Mas Sapena, però la gran collita d’enguany ha provocat la saturació del molí. A més, no només la utilitzen petits i mitjans productors de la zona, sinó també particulars que porten al molí la seva petita collita per fer oli.
Així explica el propietari del molí Eugeni Argemí l’enorme demanda d’aquest any: “Hem fet 500.000 quilos. Hi ha hagut molta llista d’espera. Si fallava algú, s’omplia el forat al cap de cinc minuts. Hem hagut d’enviar clients a altres molins. Al principi, acceptàvem petits conreus, però quan vam veure que se’ns acumulava la clientela, vam decidir acceptar únicament collites d’un mínim de 400 quilos”.
Argemí coincideix amb la resta de productors sobre el baix rendiment de la collita: “Altres anys hem fet el mateix oli amb la meitat de quilos.” A més, va confirmar que “aquest ha estat el darrer any del trull”.
Els propietaris del trull de Can Sapera, a Santa Eulàlia, estan negociant amb nous compradors per tal que el molí d’oli segueixi la producció a partir de la pròxima collita, després de la jubilació de l’actual administrador. La supervivència del trull és de vital importància per als productors d’oli del Vallès Oriental, però també d’altres comarques limítrofes, que hi van a portar la collita de les seves oliveres. Can Sapera és l’únic molí d’oli en actiu al Vallès Oriental i dona servei a la majoria de productors de la comarca.
L’administrador del molí, Eugeni Argemí, admet converses per la compra de les instal·lacions, però encara no ha volgut dir noms. Després de la collita de finals d’aquest any passat –bona, segons els productors–, Argemí ja va començar a preparar la jubilació. “Estic fent revisió de maquinàries, protocols… És tot el procés que faria qualsevol altre any, després de la collita, per poder tornar-la a fer al següent. Fins al març tinc feina i llavors em jubilaré. La idea és que el molí estigui preparat perquè al setembre hi pugui tornar a treballar algú altre”, explica l’administrador de Can Sapera.
La propietat del trull pertany als hereus de Francisco Javier Argemí, el tiet d’Eugeni Argemí, que fa anys va morir sense descendència. Ell en va agafar l’administració, fins ara que es jubila, i no ha trobat continuïtat familiar. “És un sector molt difícil. Fins i tot quan he buscat personal perquè em vingui a ajudar, m’ha costat trobar-ne. No hi ha gaire gent amb experiència i la feina que hi ha és temporal, coincidint amb la collita”, admet Argemí.
Ara la idea de la propietat és tancar una venda, perquè algú altre ja se’n pugui encarregar completament. El relleu al molí hauria de ser un descans per als productors d’oli al Vallès Oriental, que veuen com podria perillar la producció sense un molí. El president de l’associació que els representa, Arnau Velasco, afegeix que ells mateixos també estan fent d’interlocutors amb particulars i cooperatives agràries que puguin estar interessats amb el relleu del trull. “Ens podríem plantejar que cadascú pugui tenir el seu molí o, fins i tot, que se’n pugui fer un de nou com Can Saperas. No és descartable, però la prioritat és poder donar continuïtat al trull que ja hi ha actualment”, diu Velasco.
Del manteniment del molí, en depèn la producció d’oli. “És un cop dur que tanqui. Hi ha moltes famílies que tenen oliveres a casa i que fan producció, però no s’hi guanyen la vida. Si hem d’anar a fer l’oli fora, implica més costos de transport, i correm el risc que no ens surti a compte”, diu Velasco. Un dels altres danys colaterals de la fi de Can Sapera és l’aturada del projecte de la denominació d’origen protegida (DOP) de l’oli de vera, autòcton del Vallès. Una de les condicions per poder aconseguir la certificació, justament, és tenir un trull propi.
