Si aquest any que ve Netflix té en el calendari l’estrena d’una sèrie basada en el Warhammer és perquè hi veu molt més que un joc de taula. Warhammer 40.000 és un univers en ell mateix, un món d’infinites possibilitats. Així ho veuen els seus jugadors més experimentats, una part dels quals es reunia dissabte al Casino de Borgonyà en el torneig d’estiu del Club Helheim Osona. És l’entitat que agrupa els de la comarca i que en va atraure d’arreu de Catalunya, fins a una quarantena en les 20 taules repartides al teatre del Casino.
Exèrcits amb figures, màquines de guerra i escenaris, daus que es llancen i moviments precisos, a vegades mesurats amb cinta mètrica, en el tauler. Tot això en un món distòpic del futur, en què es barregen ciència-ficció i fantasia heroica. Qui no coneix el joc hi entreveu tot el coneixement que hi ha al darrere: “Combina estratègia i atzar, els exèrcits es mouen en torns correlatius, amb atributs que et permeten desplaçar-te d’una manera o una altra”. Introducció ràpida a nocions de Warhammer per part de Ferran Higueruelo, president de l’entitat organitzadora. El Warhammer és el joc de taula més antic, creat l’any 1987, dels més venuts del món, i també “dels que té més comunitat, perquè sempre s’ha anat reinventant”. Catalunya, i en particular Osona, és dels llocs on hi ha força afició, i de fet aquest torneig d’estiu és el petit dels tres que organitzen. El mes que ve en tenen un altre de previst, amb més participants, al pavelló de Sant Vicenç de Torelló.
Lluís Fontanelles ve de Vilassar de Mar, al Maresme, i forma part de l’associació Tempesta de Daus de Granollers. És un exemple de jugador de nova fornada que s’hi ha aficionat de nou: “De petit ja em mirava el Warhammer en els centres comercials on en venien, m’encantava però no hi havia jugat mai”. Fins que va començar fa tres o quatre anys, i des de llavors ja no ha parat. Un dels atractius que hi veu és que t’hi pots agafar “de la manera que vulguis”. A uns els agradarà sobretot muntar les miniatures, com que fa modelisme, a altres pintar-les, customitzar-les de maneres personals, i altres seran més de jugar. “Pot ser molt competitiu, però també molt narratiu.” De fet, ho compara amb Joc de trons o amb El Senyor dels Anells, perquè també hi ha llibres del Warhammer. “El joc em reconnecta amb tot el que és manual, quan fas això deixes de mirar pantalles”, diu Fontanelles. I no menys important, “la companyonia”, explica Higueruelo. La sensació de compartir comunitat amb altres que tenen la mateixa passió. En una trobada com la de Borgonyà, s’hi va també a aprendre, “a millorar perquè aquí hi ha gent molt bona”. I com que algun inconvenient havia de tenir, hi ha l’econòmic: apassionar-se pel Warhammer també pot sortir car, perquè no hi ha límit. El consell: ser prudent, “perquè si no et pots trobar que tinguis a casa moltes caixes sense obrir”.
S’acaba un torn de partides i en comença un altre. Seran tres, disputades a la fresca dins del teatre del Casino. Un lloc petit on s’ha concentrat durant un matí tot un univers.
