L’artista, escultor i pintor Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers, ha vist com darrerament se li multipliquen els encàrrecs per fer capgrossos. Durant la seva trajectòria, ja n’ha fet més de 500, a més a més de gegants i dracs. Explica que s’ha posat de moda que li demanin fer cagrossos per homenatjar persones. N’ha fet per a Pep Salsetes o Pep Callau, i ara fa poc n’hi van encarregar un d’Andreu Buenafuente.
Ramon Aumedes, del taller Sarandaca de Granollers, ha construït 300 gegants i un centenar de dracs des que es va començar a especialitzar en la construcció de figures de l’imaginari popular. D’entre tot el que fa, sobretot s’ha dedicat als capgrossos. Calcula que n’ha construït més de mig miler al llarg de la seva vida, tot i que també diu que no els ha comptat mai. Els fa de la mena que sigui: de personatges reals i imaginaris, per a entitats de cultura popular, de famosos o, simplement, per a encàrrecs a particulars.
Més enllà de la varietat, admet que el fenomen dels capgrossos va a l’alça. “Cada vegada me’n demanen més”, diu. Al cap, hi mira de rebuscar algunes explicacions. “Me’n demanen molts de persones a qui volen fer algun homenatge. Deu ser per això que cada vegada se’n fa’n més. Són més barats que fer una escultura i, a més a més, tenen un significat més enllà del capgròs en si”, diu Aumedes.
N’hi ha que els guarden per exposar i n’hi ha que, fins i tot, els treuen a ballar. De capgrossos, Aumedes n’ha fet per a colles de cultura popular, però també de regals per al cuiner i pagès Pep Salsetes, o de l’speaker de la festa major de Blancs i Blaus de Granollers, Pep Callau. Fa uns anys també va fer un capgròs que el Parc Estudi va regalar a l’Ajuntament de Granollers pel 25è aniversari de l’acadèmia.
Un dels últims que ha fet és d’aquells que tenen solera, podrien omplir algun titular i que el fan presumir. “Em van contactar de la productora que estava organitzant la festa dels 60 anys de l’Andreu Buenafuente perquè fes un capgròs seu”, explica Aumedes. L’encàrrec va ser una decisió de la dona de Buenafuente, l’actriu Sílvia Abril, per fer-li un regal el dia del seu aniversari. Darrere de la seva estampa hi ha, més o menys, un parell de mesos de feina de Ramon Aumedes, entre disseny i fabricació. “En ser el Buenafuente, tenia aquella pressió que m’havia de sortir bé”, riu Aumedes.
Com amb tots els capgrossos que fa, primer va dissenyar-lo a partir de fotografies; va fer un motllo amb escaiola, hi va posar fang, fibra de polièster i el va pintar. La feina continua: ara està fent un encàrrec per a una entitat de l’Hospitalet i uns personatges per a un particular que reprodueixen tres personatges que van viure durant la Segona República a Sant Llorenç del Penedès.
Un dels capgrossos més preuats que té és el Rialler, la primera figura de cultura popular que va construir. Va ser fa 40 anys, més o menys, i va ser per a les festes del barri de Can Duran de Canovelles. Després va fer-ne els gegants… i tota la resta és història.
Un dels capgrossos que no marxen del cap d’Aumedes són els que va fer per a una parella de Noruega ara fa uns anys. La història darrere aquestes figures involucra Tor Kirkerud, que és col·leccionista i comerciant d’art, i Olaug Kirkerud.
El dia que van decidir demanar a Aumedes uns capgrossos que els representessin a ells mateixos, havien anat a veure a Granollers el seu net, Jett Kirkerud. “Van passar per Roca Umbert i van fixar-se en el taller. Hi van entrar i van preguntar si seria possible fer-ne d’ells dos”, explica Jett Kirkerud.
El net, que viu aquí, va anar fent els seguiment de la construcció durant mig any, després que els avis tornessin a Noruega. “Els van enviar amb unes caixes molt grosses i al cap d’una setmana van arribar, per gran expectació seva i dels veïns, que mai havien vist una cosa semblant.”
