La cuina és més molt més que simple alimentació. Pot arribar a ser “una manera de viure, de fer vincles i de crear records”. Ho defensa Myrto Kalle, la santvicentenca d’origen grec que, després de l’èxit de Sopars a la fresca (Rosa dels Vents, 2023), acaba de publicar el seu segon llibre de receptes, Receptes i jocs per cuinar en família, amb la mateixa editorial. Dimecres en va fer la primera presentació a la llibreria Vuk, de Torelló, acompanyada per Laura Ferret, professora de Geografia i Història de l’institut Cirviànum.
Kalle, apassionada per la cuina i especialista en màrqueting, va arribar a Osona el 2019 i, arran de la pandèmia, va començar a compartir receptes fàcils i saludables a través d’Instagram; avui ja té més de 40.000 seguidors. Ara, amb tres fills a casa convertits en els seus “petits grans crítics gastronòmics”, s’ha animat a publicar un segon volum de receptes pensades, precisament, per “cuinar a casa”. Es tracta d’una seixantena de propostes, que van des dels esmorzars fins a les postres, “en les quals els més petits hi podran participar, aprendre i connectar amb vosaltres”. Per això, el llibre també té un vessant lúdic. “No vull donar la impressió que cada dia cuino amb els fills. La logística familiar no sempre és fàcil, per això recomano reservar un moment específic cada setmana per cuinar junts”, apuntava dimecres.
La majoria de receptes que proposa –des d’una crema de llenties vermelles fins al pastís de carn (kreatipika), passant per peix al forn amb crosta d’ametlles, crispetes de cigrons, amanida grega en versió nens o mousse de xocolata– són “fàcils, ràpides i molt versàtils”, assegura. L’objectiu, que cadascú es “personalitzi” aquest llibre: “S’assembla més a un quadern amb què grans i petits podeu adaptar les receptes al vostre gust i al vostre rebost mentre jugueu i apreneu junts”, defensava. Al final, inclou retallables o un espai per fer la llista de la compra. Això sí, sense imatges dels plats: “Em semblava un punt romàntic presentar receptes sense fotos, perquè tothom pugui veure si el resultat és com se l’ha imaginat”.
Aquest caràcter juganer del receptari també és un dels actius que va posar en valor Laura Ferret. “Es presenta com un viatge amb moltes possibilitats.” Un viatge culinari farcit d’anècdotes i d’apunts autobiogràfics –les referències a l’àvia i a la mare gregues hi tornen a ser molt presents– fins al punt que arriba a prendre tot un aire “novel·lat”, que és “allò que no t’esperaries trobar en un llibre de receptes”, va remarcar Ferret.
