Nous propietaris, nova etapa. Les Clarisses, l’exclusiu hotel habilitat fa sis anys en un històric edifici de la plaça de Malla de Vic –i que va ser convent de clausura entre 1963 i 2008–, ha canviat de mans. I el relleu no serà insubstancial. La primera visibilització és la reobertura del restaurant, aquest dimarts, acompanyada d’una renovada imatge. El repte, explorar les possibilitats dels diferents espais per destapar l’equipament a la ciutat.
L’hotel el va obrir l’emprenedor vigatà Ramon Moncau el setembre de 2018. Ara fa mig any, va considerar amortitzada la seva etapa al capdavant i se’l va vendre a una societat formada per l’empresa Proquimia –que ja havia avalat el projecte en els seus inicis i ara ha assumit el 75% de la propietat– i Flateli, una empresa de gestió d’allotjaments turístics de Girona, que hi aporta el 25% restant.
“Per nosaltres és un projecte especial i un espai excepcional; forma part del patrimoni de Vic i tenim ganes d’obrir-lo a la ciutat perquè té moltes possibilitats”, destaca Elisabet Jordà, des de Proquimia. “Només d’entrar-hi ens en vam enamorar; això és màgia”, descriu M. Rosa Reixach, cofundadora de Flateli al costat d’Òscar Tió. Ells mateixos n’assumiran la gestió juntament amb Lluís Hortet, que hi aporta l’experiència a Nord 1901, un altre hotel boutique amb encant al cor de Girona. “Estem convençuts que Les Clarisses es pot convertir en un hotel de referència a Catalunya”, coincideixen totes dues.
Tots plegats van tenir clar, només d’entrar, que una de les prioritats i “peça clau” del projecte havia de ser reactivar i consolidar el servei de restauració –que en l’anterior etapa havia funcionat de forma intermitent–. El nou restaurant Les Clarisses va obrir aquest dimarts. Al capdavant dels fogons hi ha el xef Àlvar Ayuso, amb més de 20 anys de trajectòria per diferents locals amb estrelles Michelin de dins i fora del país i que el 2016, al capdavant del restaurant Alvart, de Barcelona, va merèixer el premi al millor cuiner jove de Catalunya. A Les Clarisses hi servirà una cuina de producte, amb plats “molt reconeixibles i amb personalitat”, descriu. El restaurant ofereix servei de menú als migdies –que canviarà setmanalment– i una carta amb especial protagonisme pels platets per compartir. El doble menjador –la sala gran i un segon espai més reservat– té capacitat per a 64 comensals. El vigatà Francesc Bigas n’és l’experimentat cap de sala.
Qui hi entri aquests dies comprovarà que la nova etapa arriba de la mà d’una renovada imatge –que d’entrada abasta la recepció i els menjadors–. Sense trair “l’essència” de l’edifici, s’aniran dotant les diferents estances “d’ànima i caliu”, apunta Jordà. La decoració s’ha encarregat a la interiorista Susanna Cots, que li ha donat un toc més minimalista, jugant amb colors clars i naturals, i una il·luminació que vol transmetre “emoció i confortabilitat”.
La reforma, però, no s’atura aquí. De mica en mica, i sempre sota el paraigua de la marca Les Clarisses, s’aniran dinamitzant altres espais de l’equipament. Un dels més singulars, l’obertura de La Clandestina, nom que prendrà la sala de l’antiga biblioteca –que puntualment va acollir un restaurant japonès, el Hai–, amb una oferta pensada per al tardeo i entrada directa des de la plaça de Mont-rodon. També s’habilitarà una sala per al lunch, al costat del menjador, amb accés a la terrassa de l’emblemàtic jardí penjat sobre les muralles, un esquer clau quan arribi el bon temps.
Potenciar l’actual auditori o la sala capitular, que ja estan equipats, per a events, reunions d’empresa o àpats familiars, són altres actius a impulsar. Pel que fa al servei pròpiament hoteler, que no ha deixat de funcionar des del traspàs de la propietat, ha mantingut d’entrada les 27 habitacions originals, però a curt termini tenen la intenció de readaptar alguna de les suites per arribar a la xifra de les 32 cambres.
“Tenim moltes idees per fer evolucionar aquests espais i obrir-los a la ciutat, però volem anar pas a pas i fer les coses molt ben fetes”, remarca Jordà. En l’horitzó, esdevenir un autèntic “hotel destí”, corrobora Reixach.
