SUU
‘Material sensible’
A la Suu la vam descobrir el 2018 amb Natural, després va venir Ventura (el seu cognom), on es cantava a ella mateixa que era un temazo, i més tard Karaoke, on s’acostava al rock més indie. I ara hi torna amb un disc madur i variat amb 12 temes on canta en català i castellà parlant sobretot d’amor i desamor i també de dubtes. Aquest any en fa 25 però el treball sembla d’una artista ja consolidada que passi de la trentena. I de dubtar, avui dia, en els temps que corren, ho fem tots ara i sempre. Benvinguda a la maduresa.
JORDI LANUZA
‘Quan la boira no ens deixi veure-hi clar’
Després de 20 anys i 5 discos al capdavant del grup Inspira, Jordi Lanuza torna a l’activitat amb el seu segon disc en solitari. Gravat a foc lent i produït juntament amb Pau Vallvé, a l’àlbum hi ha 10 cançons d’autor reposades i tranquil·les que parlen de temps passats, presents i futurs amb una mirada optimista i un llenguatge proper i honest. M’agraden especialment “1986”, la peça que obre el disc i que és un homenatge a la seva infantesa a Gualba de Dalt, i “Cara de son”, on parla d’emocions contradictòries viscudes durant la pandèmia.
ANNA ANDREU
‘Vigília’
Després dels premiats Els mals costums (2020) i La mida (2022), la vallesana Anna Andreu es consolida amb Vigília, un tercer disc rodó de cançó d’autor contemporània que si té un però és només la seva curta durada, ja que amb vuit tracks tot plegat es fa curt. Andreu, acompanyada de Marina Arrufat (la seva bateria, violí i també parella) i de Jordi Matas a la producció, ha fet un àlbum ric i suggerent on destaca sobretot la peça “Turons”, on canta al costat de l’única col·laboració que hi ha al treball, la lluçanesa Mar Pujol.
