THE TYETS
‘Cafè pels més cafeteros’
Ja fa uns mesos que The Tyets van treure el seu tercer disc i aquest estiu l’estan presentant a mig país. I és clar, als directes hi sona el Coti x coti (que segurament serà un hit etern com ho és la Jennifer pels Catarres) però també moltes de les 11 peces que van crear per un nou treball de pop i urbana de consum ràpid on han fet un pas més en matèria d’arranjaments respecte a l’anterior Èpic solete (2023). El disc està ple de picades d’ullet a col·legues del gremi. A mi em fa gràcia quan canten “la pell la té morena però no es diu Marina” a Si ho deixéssim tot.
ITACA BAND
‘Entre algoritmos y latidos’
Després de tres anys de silenci discogràfic, el grup barceloní que lidera Albert Garcia va tornar fa uns mesos amb Entre algoritmos y latidos, un àlbum on critiquen sobretot l’ús de la intel·ligència artificial i segueixen fent crides a la lluita social. Pel que fa a so, tot i mantenir-se fidels a la combinació de reggae, ska i funk, en aquest nou treball incorporen bases electròniques i ritmes urbans. També sorprèn l’aparició de palmes i una guitarra flamenca a Sácalo, una de les peces més rodones d’un disc ideal per engolir a l’estiu mesclant festa i compromís.
NEREA BASSART
‘Sense casc’
Nerea Bassart es va fer coneguda sobretot per guanyar el concurs de cantants que va fer Lax’n’Busto ja fa uns anys. Això li va permetre gravar un tema amb els vendrellencs i fer amistat sobretot amb Pemi Rovirosa, que li va produir el primer disc. Des de llavors no ha parat i ara arriba Sense casc, el seu tercer àlbum i el més arriscat on l’urbana, el soul i l’electrònica conviuen amb l’energia del funk, el pop i el rock. Ah! A part de cantar, Bassart, que és molt polivalent, també toca la bateria amb el grup Femme Versions (i al seu propi projecte).
