PULPOPOP
‘Barcelona no és pas millor que Banyoles’
Pulpopop és un grup de música especial i espacial d’aire surrealista que es va donar a conèixer el 2010 quan es van endur el Premi Joventut del concurs Sona9. El seu líder, Edgar Massegú, té una casa museu espectacular a Sarrià de Ter –visiteu-la si podeu– que el té molt ocupat i des de 2019 que no publicava res amb Pulpopop. Ara, però, ha reaparegut amb un treball amb 10 temes on manté la seva actitud descarada i el seu gust estrafolari però on també canta veritats com temples. I si no, escolteu la cançó que obre el disc i que serveix per titular-lo.
BOC
‘Devers ses dues torres’
Després de cinc anys de silenci, la banda mallorquina Boc torna amb Devers ses dues torres, un nou disc que ve a ser el segon capítol d’una trilogia inspirada en l’univers d’El Senyor dels Anells. El grup ha evolucionat cap a sonoritats més denses i contundents, amb estètica metal, però sense renunciar al món clàssic ni a les arrels folk gràcies a l’ús d’instruments tradicionals com les xeremies o el flabiol. Tot i ser quasi tot instrumental, també hi ha alguna veu en alguna pista. Ah! I al disc físic, molt aconsellable, cada peça va amb textos i il·lustracions originals.
MAX VILLABECCHIA
‘Entre mar i roca’
Max Villavecchia és un pianista, compositor i productor barceloní membre de Los Aurora, un grup de flamenc-fusió reconegut internacionalment, i també lidera Midstream, un trio de jazz amb repertori original. I ara, en solitari, publica Entre mar i roca, un disc amb 12 preludis per a piano inspirats en el paisatge de Cadaqués en diàleg amb les pintures de l’artista visual Stefano Mussato. Concebut al llarg de més d’un any de creació compartida, el projecte és un interessant híbrid entre música i pintura ideal per deixar-se portar sense prejudicis ni manies.
