GLAUCS
‘Aquí i avui’
Glaucs és una de les bandes més interessants de la història del rock nostrat. Van néixer el 1994 i de seguida es van fer un nom gràcies sobretot a fer de teloners de Sau. Però van fer tard per pujar al carro del rock català i mai van acabar de ser a Primera Divisió. Durant el segle XXI, a més, han passat més èpoques inactius que no pas tocant. Però ara, per celebrar els 30 anys, Jofre Bardagí, Alexandre Reixach i José Luis Vadillo hi han tornat per enregistrar el seu cinquè llarga durada d’estudi, amb deu cançons on tornen a demostrar el seu gust per la melodia.
SIROLL!
‘Al gra!’
ls amants del metal extrem estan d’enhorabona. I és que la banda de la Catalunya Central Siroll! torna amb un disc ben especial. Resulta que el grup Hysteresis Of Anger, on militava Venty, guitarrista també a Siroll!, es va dissoldre quan tenia un disc mig enllestit i a punt de publicar. I ara Siroll! ha recuperat aquells temes, els ha portat al seu terreny, els ha adaptat al català i els ha donat una segona oportunitat i déu-n’hi-do. L’únic tema nou que no han reciclat de l’antiga banda és Plou Poc, Però Pel Poc Que Plou, Plou Prou.
SANTI EIZAGUIRRE
‘Com un segon origen’
Després de més de sis anys de silenci discogràfic, Santi Eizaguirre torna amb el seu tercer treball d’estudi reivindicant de nou la cançó d’autor amb una estètica que aquesta vegada s’acosta també a l’electrònica. Eizaguirre, que té mig peu a Osona, que va ser guitarrista de Cheb Balowski i que al primer disc s’amagava darrere el nom Iagoalaiaga, juga amb lletres iròniques i desacomplexades i se’n surt airós. La meva cançó preferida és la balada Podrem parlar, una adaptació al català de l’On va s’aimer encore del cantautor quebequès Vincent Vallières.
