CRISTINA LA MAR
‘El perderse & el quererse’
Cristina La Mar és una jove cantant de Lloret de Mar que va començar estudiant jazz a mig camí entre Barcelona i Anglaterra. Arran d’un viatge per Llatinoamèrica, però, va descobrir nous estils que la van inspirar per impulsar el seu projecte musical i per escriure els temes que formen part del seu primer disc, El perderse & el quererse. Les peces, que podríem situar al calaix del pop d’autor, són totes en castellà excepte l’última, “Caic”, que és en català (i no és cap versió de l’imprescindible “Caic” de Gerard Quintana).
ESCARTEEN SISTERS
‘Caure sostingut’
El projecte de les germanes Flàvia i Laia Escartín (evidentment van jugar amb el cognom a l’hora de batejar el grup) es va donar a conèixer el 2018 quan van publicar un disc homònim de folk i cançó. Dues veus, una viola i un violoncel i peces en català, espanyol, anglès i holandès. Cinc anys després hi tornen amb un disc que conserva l’esperit del seu folk poliglot però no tan cru. Sorprenen reinterpretant el cànon “Balalaika” (un clàssic del repertori de corals infantils) i fent una versió de “La tieta” de Joan Manuel Serrat.
DAVID PASTOR
‘Timelapse’
El valencià David Pastor és un dels trompetistes més prestigiosos del país. Actualment és profe del Taller de Músics de Barcelona i ha col·laborat amb la majoria de patums del jazz ibèric, amb formacions clàssiques (OBC) i fins i tot amb artistes pop com Michael Bubble. I aquest any ha publicat TimeLapse, un disc on revisita clàssics universals per adaptar-los en clau jazz al costat del pianista Francesc Capella, el contrabaixista Ken Warburton i una orquestra de cambra amb solistes de la Royal Opera House de Covent Garden de Londres. Un luxe.
