POL FUENTES
‘Arcàdia’
Arcàdia era el nom de la nau del mític capità Harlock i és també el títol que ha triat el barceloní Pol Fuentes per al seu nou treball. Després de liderar els rockers Rosa Luxemburg, va engegar una carrera en solitari caracteritzada per un pop d’autor preciosista i lluminós. Al nou àlbum parla d’una ruptura, però en comptes de tractar-la des del conflicte ho fa sabent que, trencant, es pot assolir un amor més viu. Les 10 cançons les va escriure mentre se separava de la mare del seu fill i intentava inventar una nova manera de ser família: una arcàdia. Terapèutic.
CARASUEÑO
‘I’ll Be Neon Too’
Darrere de Carasueño s’hi amaga el gironí Javier Vicente, un productor establert a Saragossa que va començar la seva carrera a principis de segle amb el grup Big City, amb qui va editar quatre discos. Quan la banda va plegar, Vicente es va muntar el seu estudi i va començar a treballar per a altres i a fer invents per a ell mateix que ara s’han materialitzat a I’ll Be Neon Too, el seu primer disc en solitari on a ritme de pop, electrònica i indie-rock (i amb clares influències de Brian Wilson i Brian Eno) factura temes que retraten la societat actual. Bon debut.
ALBERT FREIXAS
‘Personal/Universal’
Albert Freixas és un músic que va començar la seva carrera professional a principis de segle a Londres –on va residir i formar-se durant vuit anys– per després tornar a Catalunya i formar part de la banda de pop-rock Ix!. El 2016, però, el grup va plegar i Freixas va començar en solitari publicant discos sobretot en anglès. A Personal/Universal, però, la seva quarta referència, ha passat a cantar íntegrament en català amb vuit cançons de pop-rock heterogeni que tant flirtegen amb l’electrònica (“Vulnerables”) com amb el blues (“Pantalles”).
