‘Valenta com tu’
Iolanda Batallé
Destino
L’escriptora i llibretera Io-landa Batallé ens regala un llibre combatiu, que s’explica molt bé en el subtítol: “La nostra vida sencera és un #Metoo”. Assetjaments, abusos i violències diverses que ha experimentat pel sol fer de ser dona emergeix en un relat empoderat: “Escric aquest text perquè ja no volem callar. El ‘No diguis res’ ja no ens serveix. Ho volem dir”.
‘Homenatge a Barcelona’
Colm Tóibín
Ara Llibres / Ajuntament BCN
“La ciutat ha canviat, la ciutat segueix sent la mateixa.” L’escriptor irlandès Colm Tóibín va conèixer Barcelona a principis dels anys 90, i no com a simple passavolant. En va deixar testimoni en un llibre que ara es reedita i que permet veure el contrast entre la Barcelona actual i aquella preolímpica, no tan globalitzada però igual de viva. Tóibín es passeja també per altres llocs de Catalunya.
‘L’enquesta del Canal 4’
Avel·lí Artís-Gener, ‘Tísner’
Males Herbes
Una encertada recuperació de la novel·la amb què Tísner va guanyar l’any 1972 el Premi Sant Jordi. Situada en un ambient distòpic (però, al final, no tan allunyat de la realitat actual) explica com els directius d’un canal de televisió que a la vegada és un ens governamental fan una enquesta entre els seus empleats per veure si estan satisfets del que fan. Per sota, però, es cou la revolta.
‘Història i poder del mètal català’ E. Cremades, D. Farrús i D. Morell / Enderrock
Gairebé sembla que no hi sigui, el metal, en el nostre panorama musical. No són visibles però no han deixat mai de ser-hi. Les xifres ho corroboren: mig miler de grups dels Països Catalans, més de 1.300 discos que tenen com a mínim un tema en català. Un món que per primera vegada s’explica i s’endreça en aquest llibre que és una autèntica enciclopèdia del gènere.
‘Sala Augusta’
Sebastià Alzamora
Proa
Dos poemaris en un de l’escriptor mallorquí. Sala Augusta, el nom d’un cinema de Palma aixecat sobre una antiga presó franquista. L’autor evoca i homenatja els que hi van estar tancats, alguns per morir afusellats. Es completa amb Llengua materna, poemes escrits arran de la mort de la seva mare. I un homenatge també, en aquest cas a les dones cosidores de la indústria balear del calçat.
