‘Tots els contes’
Flannery O’Connor
Ed. Proa
Va morir quan encara no tenia 40 anys, el 1964, i no sabem on hauria arribat Flannery O’Connor amb el seu talent narratiu. Però sí que sabem que les seves dues novel·les i els 31 contes recollits en aquest relat la situen entre les grans figures literàries nord-americanes del segle XX. Comparada amb Carson McCullers o William Faulkner, ens arriba en una gran traducció d’Ernest Riera.
‘Sicília sense morts’
Guillem Frontera
Club Editor
Com hauran advertit els lectors, aquesta no és una novetat. És una de les darreres obres de Guillem Frontera que proposem de recuperar, ara que l’autor mallorquí ens acaba de deixar. El títol fa referència a una definició que circula de Mallorca, en relació amb la corrupció: “Volia escriure una novel·la històrica contemporània que plasmés l’esperit del nostre temps”, deia l’autor el 2015.
‘Ningú com tu’
S. Romero / M. Jovani
Stonberg Ed.
Un extens relat escrit a quatre mans entre Sílvia Romero i Manel Jovani que transcorre al llarg de quatre dècades, entre els anys previs a la Guerra Civil i els d’abans de la mort del dictador, amb França com a mirall d’una altra societat. I un amor prohibit entre serventa i senyor, la Pasquala i en Lluís, i amb un estol d’altres personatges femenins potents que teixeixen una història de sororitat.
‘Canícula’
Adrià Turina
Ed. Finestres
Ara que som a l’entrada de l’hivern ens traslladem al moment més calorós de l’any, tal com ens suggereix el títol d’aquesta novel·la gràfica que ressona a Pulp Fiction. Un poble del Maresme a principis de segle, onada de calor i un degoteig d’assassinats en què la Paula, que no hi té res a veure, s’hi veurà implicada per resoldre’ls. Al Premi Finestres de còmic va rebre menció al Talent Jove.
‘Sibil·la’
Laura de Castellet
Rafael Dalmau Ed.
“Naixement, metamorfosi i supervivència d’una profecia cantada”. El subtítol d’aquest llibre explica el seu propòsit. És l’estudi més complet que s’ha publica sobre una tradició pròpia dels Països Catalans i lligada a Nadal que ara s’ha recuperat. Un eco d’època romana perviu en aquestes profecies que recorden la finitud de la vida. L’Església ho va acabar bandejant, però la tradició va ser més forta.
